Amb motiu del dia internacional del càncer de còlon hem pogut conèixer la història de Carles Iglésias. Actualment és la segona causa de càncer més important a tot el món i afecta una de cada sis persones. Els metges continuen recordant que la prevenció i la detecció precoç és clau per augmentar les possibilitats de curació.
"Me'l van diagnosticar el dia 8 d'abril", ha explicat Carles Iglésias.
En Carles va ser diagnosticat amb dos tumors al còlon. En aquest càncer les cèl·lules neixen de forma descontrolada envaint i degenerant altres teixits i òrgans. És per això que la majoria de vegades els símptomes apareixen de forma tardana, quan el tumor ja està bastant desenvolupat.
Iglésias ens ha explicat alguns dels símptomes que va patir: "Vòmits, cansament i ganes de no fer res, llagues... molta medicació." I afegeix: "Sempre hi ha efectes secundaris pitjors dels que he tingut jo. Per tant, t'ho has d'agafar de la millor manera."
Per la seva banda, el coordinador clínic oncologia, Santi Albiol, detalla quins són els principals símptomes més habituals. "El primer que se sol veure és una alteració en el ritme deposicional, en forma de diarrea o en forma restrenyiment, amb canvis no habituals. L'altre signe que es dona amb bastant freqüència és el sagnat en anar al lavabo."
Tot i existir un component genètic, entre el 5 i el 10% dels casos. Els hàbits no saludables són la principal causa. "La dieta és molt important, sobretot la carn processada i els greixos tenen una alta relació amb el càncer de còlon", afirma l'especialista. A més, afegeix que el sedentarime també hi està relacionat.
El càncer colorectal és la segona causa de càncer més important a tot el món, en pateix una de cada sis persones. Pràcticament el 100% dels casos localitzats que es troben en un estadi inicial es curen. Per això és tan important el cribratge, per treure lesions que encara no s'han convertit en càncer.
Santi Albiol detalla que la solució curativa "és la cirurgia", i la "quimioteràpia per si mateixa és un tractament pal·liatiu". I afegeix que "en els casos que no es poden curar, la majoria de pacients viuen amb el seu tumor i la majoria viuen amb una qualitat de vida bona".
Però no tots tenen un bon pronòstic. "Jo, la meva decisió, de moment és fer tot el que estigui a les meves mans, fer el tractament i quan el tractament no funcioni, que sigui ràpid. I ja està, és dur dir-ho als fills, als amics... Acceptar-ho una mica. No tens més remei", ha afirmat Iglésias.
Es parla amb psicòlegs, treballadors socials, la unitat de pal·liatius... de forma conjunta per acompanyar el pacient. A més, l’associació andorrana contra el càncer són els primers a ajudar, "Et donen orientació, el servei de taxi i fan classes de ioga i gimnàstica adaptada a nosaltres", reconeix l'afectat.
Tot i els avenços sanitaris, encara queda feina per fer, per millorar i facilitar la vida dels pacients i el seu entorn.
Informa: Neus Vila
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
