ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

CANAL WEB

Obrir en una altra finestra

Reportatge: Els ramaders d'Ordino reivindiquen una professió que lluita per mantenir el relleu generacional

www.andorradifusio.ad

La ramaderia ha estat sempre un símbol d'identitat d'Andorra. Malgrat el gir cap al turisme i les noves formes d'edificar, hi ha zones que no perdran mai l'essència. Al darrere hi ha famílies que no entendrien el seu dia a dia sense el bestiar. Un esforç i un sacrifici que es transmet de pares a fills i que, a jutjar per les ganes dels més petits, té el futur assegurat.

Ordino compta actualment amb una desena d'explotacions ramaderes. La majoria venen de tres generacions familiars i, malgrat que l'ofici no els dona per viure, no volen perdre la tradició. Una professió sacrificada i massa vegades incompresa. "A tothom li agrada veure els prats macos i verds, però ningú sap veure la feina que hi ha al darrere", remarca des de Casa Arrero, Sergi Riba.

Pel que fa a l'ofici, des de Casa Saboyano, Àlex Gaspà, apunta que és una professió que depèn molt del temps, mentre que Guillem Cava de Casa Fijat comenta que es poden tenir jornades laborals que poden anar des de les cinc a les dotze hores.

A Casa Fijat havien tingut ovelles i vaques i, després d'uns anys sense bestiar, el Guillem va reprendre la tradició comprant un lot d'unes poques egües. Amb els anys l'explotació ha crescut i avui és la coneguda Poltrand. Amb tot, no li permet viure només d'això. I el tabac és el que el fa aguantar.

En aquesta línia, Gaspà comparteix que "no podrem viure de la ramaderia". Malgrat les mesures que s'estan prenent per canviar aquesta situació, creu que "faran falta més complements per poder sobreviure". També viu sobretot dels ingressos del tabac, però ell i els seus germans continuen amb l'explotació familiar de Casa Saboyano. Tenen una cinquantena de vaques i algunes eugues i ovelles. Continuaran mentre els surti rendible.

Un altre cas diferent és el del Sergi. La ramaderia va desaparèixer de la casa familiar quan els seus padrins es van fer grans i els pares no van poder continuar. Malgrat tot, van voler mantenir la casa pairal. I ara ell l'ha reformat i ha recuperat la tradició de Casa Arrero amb un ramat d'ovelles. És un complement a la seva feina i una vàlvula d'escapament del dia a dia. "Ho vaig fer per una idea romàntica del que penso que és l'essència d'Andorra", explica, tot afegint que aquesta era una manera "d'aportar el meu granet de sorra pel que crec que ha de ser el país en el seu futur". Una idea que passa per la sostenibilitat i les energies renovables, assegura.

Els ramaders alerten que des de fa uns anys els animals salvatges els estan afectant molt a l'hivern, perquè escapcen l'herba, no creix bé i això els fa perdre producció. Un altre problema serien els domèstics, com ara l'entrada de gent o gossos a les pastures.

Els ramaders tenen clar que Andorra, ara, gira al voltant del turisme. "Abans tot era únicament el sector ramader i ara la roda va en altre sentit", indica Gaspà. Per això demanen una mica més de comprensió per allò que, malgrat que passin els anys, és el seu signe d'identitat. "Si volem una Andorra amb una visió a curt termini i centrada a edificar i tenir diners per avui, estem perduts", considera Riba.

Per la seva banda, Cava entén que mantenir aquest sector també serà clau pel turisme: "Tot el que veiem ho tenim gràcies al bestiar i als ramaders i s'haurà de mantenir o serà un desastre".

Tant l'Àlex com el Guillem saben l'esforç que suposa tirar endavant les explotacions. Ho han viscut des de ben petits i tenien clar que s'hi volien dedicar. El Sergi encara no té fills, però a Casa Saboyano i a Casa Fijat, si depèn de les ganes dels menuts, de moment poden estar ben tranquils amb la continuïtat del bestiar.

Informa: Laura Massegú
Imatge: Kevin Ribeiro

Comparteix: