ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

CANAL WEB

Obrir en una altra finestra

Reportatge: Els trastorns alimentaris i la necessitat de trencar l'estigma per tirar endavant

www.andorradifusio.ad

La manca de contacte social i les restriccions que comporta la pandèmia de la Covid-19 han fet créixer els problemes de salut mental, entre ells els trastorns alimentaris que moltes vegades són la punta de l'iceberg de conflictes i traumes molt més profunds. En el Dia internacional de la lluita contra aquests trastorns, experts i testimonis ressalten que és clau parlar-ne i conscienciar que és un problema que pot arribar a ser molt greu. Creuen que així, poc a poc deixarà de ser un tema tabú.

El primer testimoni que apareix en el reportatge i que ha volgut preservar l'anonimat va deixar de menjar d'un dia per l'altre quan era adolescent, símptoma evident que estava patint un problema.

Ella mateixa opina que potser ho va fer per castigar-se. Va estar uns quants dies sense anar a l'escola i es va arribar a aprimar tant, que al tornar alguns mestres no la reconeixien. Potserioment va haver d'ingressar a l'hospital.

L'altra testimoni va començar a tenir senyals quan tenia prop de 30 anys: "M'aixecava a les sis del matí i anava al gimnàs dues hores, al migdia anava dues hores més i a la nit hi tornava fins que tancava. Apuntava en una llibreta tot el que anava menjant i les calories, i després anant al gimnàs ho compensava".

"La meva vida estava descontrolada completament i vaig decidir començar a controlar l'únic que podia controlar: el menjar", assegura mirant-ho ara amb perspectiva.

Ambdues testimonis coincideixen en afirmar que "aquest pensament de no menjar està en tot moment, les 24 hores del dia" i arriba a ser "esgotador". I és que "gràcies a l'entorn, a voler fer coses i potser a tenir parella, prens la decisió de tirar endavant", afegeix una d'elles. Per l'altra, "el moment de tocar fons va ser al veure que no ho podia controlar". 

La psiquiatra del SAAS, experta en infants i adolescents, Maria Giró, subratlla que "un trastorn alimentari s'expressa amb pensament sobre la imatge distorsionada, però és clar que si només ens centrem en això no estem tractant el trastorn bé".

Giró afegeix que és clau incloure en el tractament l'entorn més proper del pacient, com ara la família, partint d'una clara evidència científica. En aquest sentit, aconsella tots els pares i mares que es facin àpats conjuntament i que s'allunyi la canalla de les dietes que puguin fer els adults, un fet que pot arribar a ser molt perillós. També aconsella acudir als especialistes si es té la més mínima sospita i anima als mateixos joves que si tenen malestar, demanin ajuda.

Les dues testimonis consideren que les respectives famílies mai van reconèixer que hi havia un trastorn de conducta alimentària i no en parlaven. És així com reivindiquen que "l'entorn també hauria d'anar a teràpia per tal d'ajudar a la persona que ho està patint i no enfonsar-la més", ja que en molts dels casos se sol treure importància al que és realment una malaltia que requereix atenció i tractament.

Una de les dones també posa sobre la taula el fet que es jutgi sense conèixer la realitat les persones i com certs comentaris que, d'entrada, poden semblar inofensius, poden arribar a fer molt de mal.

Posa l'exemple que associem el fet d'estar prim a una cosa positiva i no sempre és així i, per això, reivindica que la societat ha de fer una reflexió en general per deixar enrere els prejudicis i posar-nos molt més en la pell dels altres d'una forma respectuosa i constructiva. 

Augment de casos amb l'arribada de la crisi de la Covid-19

El SAAS indica que la situació de pandèmia de coronavirus SARS-CoV-2  ha provocat un augment de pacients amb trastorns de conducta alimentària i en alguns dels casos, un agreujament o cronificació.

El perfil majoritari són noies en edat adolescent, però també afecta nois i persones en edat adulta.

Són diversos els símptomes que permeten començar a detectar que hi ha un problema, que es diferencien en funció de l'edat. En els menors de 12 anys, es pateixen mals de panxa, pèrdua de gana i reducció de la ingesta, mentre que en edats superiors, s'hi afegeix la distorsió de la imatge, l'obsessió amb el pes i les comparacions i la recurrència a les xarxes socials, per exemple. 

Fases del tractament a Andorra i a l'exterior

El SAAS indica que aquí a Andorra en la majoria dels casos es fa un seguiment ambulatori. Si el pacient empitjora, el següent pas és l'hospital de dia i el següent l'hospitalització que, en el cas dels infants i joves, tots dos serveis es troben en una àrea específica de Salut Mental.

Els casos molt greus, que solen ser entre dos i tres l'any, són derivats a centres externs com ara l'ITA-Especialistes en salut mental, que té diverses seus a Catalunya i arreu d'Espanya.

Durant el 2021 el centre català ha atès 18 pacients procedents d'Andorra, alguns derivats del SAAS i d'altres que hi han anat de forma individual, però ara mateix en tenen 6.

Segons el psicòleg i director clínic del grup, Antoni Grau, els valors afegits són els 20 anys d'experiència i el tractament integral que ofereixen més enllà dels símptomes, incloent-hi també tot l'entorn.

Com ressalten els professionals del SAAS, en el seu cas també han vist un increment del 30% de pacients amb aquest tipus de trastorns amb l'arribada de la pandèmia i, en paral·lel, un augment de la gravetat. 

Per altra banda, hem pogut contactar amb familiars que valoren que els tractaments habituals com els que proposa l'ITA a vegades no són efectius per a persones greument malaltes i asseguren que han patit maltracte institucional i unes intervencions que han provocat importants danys a diferents nivells.

Reivindiquen la necessitat d'humanitzar la psiquiatria i que les intervencions s'adrecin a cuidar la persona, sense castigar-la ni estigmatitzar-la. 

Per tots aquests motius demanen que es revisin els plans actuals i s’incorporin altres abordatges que s'impulsen amb èxit a Europa i als EUA.

En el que coincideixen tots els testimonis és que hi ha molts estigmes que encara pesen al voltant d'aquesta malaltia i que és crucial que tota la societat treballi de forma conjunta per deixar-los enrere. 

Informa: Laura Cugat
Imatges: Nil Forcada-Fernando Montero-Andreij Cristancho
Grafisme: Alberto Rodríguez 

Comparteix: