Pocs casos d'Andorra es veuen al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Es tracta d'un dels estats amb uns estàndards més bons en aquest organisme. Així s'ha explicat en una jornada sobre els 60 anys del tribunal, en què també s'ha reclamat més activisme per part dels ciutadans i els advocats.
Un hotel de la capital ha acollit aquest divendres una jornada de treball sobre les sis dècades del Tribunal d'Estrasburg, que ha organitzat el Constitucional.
Algunes de les conclusions són que el Tribunal de Drets Humans necessita que se li facin demandes perquè no pot actuar per si sol i que Andorra no surt mal parada perquè no es veuen gaire casos procedents del Principat. Maria Itziar Gómez, magistrada del Tribunal Constitucional d'Espanya, explica que "les situacions de vulneracions sistemàtiques o sistèmiques dels drets humans són més accentuades a Turquia, als països de l'Europa de l'est que a l'Europa Occidental. Però això també té molt a veure amb l'activisme dels advocats i com aquests porten afers al Tribunal Europeu. El tribunal actua per sí sol".
Des de l'organització s'afirma que el paper d'aquest organisme ha crescut molt darrerament. "La cort europea és una garantia de la protecció de l'estat de dret a tota Europa, i també és una garantia dels drets fonamentals. Actualment està rebent moltes crítiques i molts atacs. Des del Consell d'Europa és molt important recordar tot el que aquesta cort ha fet des de fa 60 anys per la protecció dels drets de l'home", detalla la magistrada del Tribunal Constitucional d'Andorra, Laurence Burgorgue-Larsen.
Entre altres coses també s'ha tractat de la importància que ha tingut aquest tribunal per a la història d'Andorra.
Informa: Pere Moliné
Imatges: Jordi Seabra
Locució: Joan López
Comparteix:
