Agustí Franch reivindica la necessitat de viure amb felicitat l'últim tram de la vida. Ho fa en l'últim llibre 'L'home que feia núvols de sucre' un tribut a l'amor universal i una redescoberta del sentiment més dolç entre dues persones.
L'olor dels núvols de sucre és un record d'infància una etapa de la vida on la il·lusió de descobrir és diària. És aquest sentiment que Agustí Franch ha volgut traslladar a l'última etapa vital de la protagonista de la seva novel·la, la Maite, que ja és gran però encara li queda forces per ajudar la seva filla, el gendre i el net.
La Maite representa una generació on l'amor era més aviat precari i de subsistència i que ara canviarà quan conegui l'home que fa els núvols de sucre. Els personatges, diu Franch, "van viure amors moltes vegades ficticis, de necessitat més que de realitat. I ara, arribant a una edat en què estan de tornada de tot i no han de quedar bé amb ningú, si encara queden ganes de fer coses, d'il·lusionar-se i enamorar-se, és el moment de tornar a ser joves en el sentit sentimental".
Amb aquesta novel·la l'autor deixa enrere les històries trepidants per centrar-se en la mirada interior d'un recorregut vital. Aprofundeix "en els personatges, els seus sentiments i manera de pensar, en el viatge intern més que en l'extern, que també hi és".
El llibre que publica Editorial Mesclant ja és a les llibreries per obrir una pàgina merescuda com un núvol de sucre per tornar a somriure i gaudir de la vida.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Andreij Stefan Cristancho
Comparteix:
