En un any Andorra podria tenir un nou segell UNESCO. El director de Patrimoni Cultural Xavier Llovera creu que és l'hora de posar en valor el ball de l'ossa a través de la candidatura multinacional que impulsa França sobre les festes d'aquest caràcter. I és que creu l'allau de demandes rebudes en els últims anys podria fer que la Unesco restringís els criteris.
El cap de setmana passat s'ha celebrat el dia dels ossos a Prats de Molló, una de les festes que avui dia es fa al Pirineu i que parla de la relació de l'home i la bèstia i de la presència de l'ós en el territori.
La festa comença amb el ritual de preparar els tres ossos que es vesteixen amb un sac, una casaca de pell d'ovella que es cus un cop posada i es pinten amb una barreja d'oli i cendra.
Els ossos baixen de la muntanya i emmascarant la gent de negre al seu pas com a símbol de cacera. Els barbers són els que cacen els ossos per afaitar-los i tornar-los la condició d'humans.
El director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, destaca com aquest poble "ha aconseguit que tots els joves tornin aquell dia". "És una població de 1.000 habitants, que havia arribat a tenir 10.000 quan era industrial".
Sant Llorenç de Cerdans fan el casament de l'os i a Arles, la festa. Veient els trets comuns de la festa com el mig animal mig bèstia, els caçadors i el personatge de la Roseta els territoris del Vallespir van tirar endavant una candidatura que ara s'estén a multinacional amb la inclusió d'Andorra, amb el ball de l'óssa d'Encamp i Ordino.
Llovera diu que s'ha d'aprofitar abans que la UNESCO endureixi criteris per l'allau de propostes que ha rebut en els últims anys. Calcula que "en un any i mig-dos anys prepararà una nova normativa molt més dura que ens incapacitarà". Per aquest motiu considera que se n'ha de fer una lectura positiva i veure-ho com "una oportunitat per tenir dos elements més de patrimoni mundial immaterial".
Vista l'oportunitat de posar en valor la festa, el departament prioritzarà el dossier perquè es presenti junt amb França a inicis del 2021 i amb sort s'aprovi a final d'any.
Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Canillo també compten amb testimoni de la festa que potser en un futur podrien recuperar de la tradició.
Des dels anys 50 cada dilluns de Carnaval Encamp acull el Ball de l'Óssa. Amb guió de Rossend Marsol, el 'Sícoris'.
El Senyor i la Senyora del tros arriben en un cotxe de cavalls per contractar una colla de dallaires. Les baralles i cops de bastó del capatàs es fan habituals mentre feinegen. En el descans és moment de cantar 'La desgràcia d'un pobre home' i 'Sega-me-la arran'.
I quan arriba l'hora de berenar Fregona arriba amb un burro portant la cistella de menjar que ella mateix reparteix. Els llença ous, oli, farina i altres productes. Ells l'empaiten i ella intenta escapar-se de les envestides. Finalment baixa l'ossa de les muntanyes atreta per l'olor del menjar que acabarà abatuda pels caçadors mentre entonen la cançó 'Eixa nit hem mort la ruca'. Amb l'arribada dels amos arriba l'hora de cobrar per la feina feta.
A Ordino el ball de l’Óssa es representava per Sant Esteve. Avui dia, però, es fa durant la Fira de Nadal a inicis de desembre. Allà són els dallaires qui abaten l'animal que suposa un perill per la gent del poble amb l'ajuda dels padrins d'Ordino Pilar Capdevila va ser impulsora de la recuperació del relat després d'un quart de segle sense representar-se.
Informa: Rosa Alberch
Imatges cedides: Xavier Llovera
Imatges: Txema Galilea
Comparteix:
