Víctor Naudi recorda com el seu pare li explicava que acompanyava el padrí a treballar a la vall. Li parlava sobre les cabanes de pastor, fetes de pedra seca, i com pujava el menjar i el material amb un matxo abans i després de la Segona Guerra Mundial. Ell mateix també hi anava de petit amb el pare i l'oncle i encara havia vist els matxos baixant troncs de pi. Recorda com es pujaven els porcs per acabar d'engreixar-los. Diu del Madriu que és un espai únic per transportar-te a temps passats i respirar la llibertat més absoluta. "Hi ha pocs llocs per esoltar el silenci".
Comparteix:
