Mor l'excap de Govern Òscar Ribas

Aquest navegador no admet l'element de vídeo.

El primer cap de Govern d'Andorra, Òscar Ribas Reig, va morir aquest divendres als 84 anys. Considerat un home d'estat, va ser uns dels impulsors de l'Andorra moderna i avançat al seu temps va intentar iniciar reformes estructurals des del seu primer mandat. Aquest mes havia publicat les seves memòries.

"Un home d'idees, un actor cívic, un líder peculiar, una persona independent i lliure i de penetrant petjada fins als nostres dies." Així descriu Joan Massa Òscar Ribas, el primer cap de Govern d'Andorra, en el pròleg de les seves memòries publicades aquest mateix mes i que es converteixen en el darrer testimoni de la seva visió d'Andorra.

Ribas va iniciar la seva carrera política quan va ser escollit conseller general el 1971 i el 1975. Va ser el primer cap de Govern del primer executiu del país del 1982 al 1984.

Joaquim Maria Puyal el va entrevistar al programa Vostè Pregunta de Televisió Espanyola, on Ribas va assenyalar la diferència entre gestionar un país amb pocs habitants amb un estat amb 37.000 habitants per aquelles dates, "pràcticament ens doblem cada deu anys". En aquest sentit, pensava que es feia evident que el país necessitava una reforma.

El 1990 va tornar a ser escollit cap de Govern i inicia els treballs per aprovar una Constitució. El 1993 s'aprova la Constitució i Andorra es converteix en membre de ple dret a les Nacions Unides. "Andorra ja no és un vestigi del dret feudal i medieval, sinó un estat homologat segons els criteris del dret internacional modern", va apuntar.

El 1994 va guanyar les eleccions però amb una majoria fràgil. Al cap de pocs mesos es va plantejar una qüestió de confiança i la va perdre. Òscar Ribas, tot i guanyar tres eleccions, no va acabar cap mandat. Des del 1982 defensava que el país necessitava un marc fiscal però cada cop que el va intentar aprovar es va veure obligat a plegar abans d'hora.

Considerava que "no se m'ha volgut entendre" i va reclamar que va haver-hi demagògia. "Més que debatre un programa polític de confiança, s'han formulat nous programes de cara a les pròximes eleccions".

També va ser un ferm defensor de les negociacions amb la Unió Europea, de fet va signar l'acord duaner del qual havia començat les negociacions Josep Pintat. Del 2009 al 2015 va ser ambaixador especial amb la missió de desenvolupar les relacions d'Andorra amb Europa.

Llicenciat en dret i empresari destacat del país, ha estat considerat un home d'estat i un dels precursors de la modernització d'Andorra en el pla institucional, econòmic i de les relacions internacionals. El seu bagatge també el va dur a diverses distincions. Entre aquestes el reconeixement acadèmic, sent nomenat doctor honoris causa per diverses universitats. El 2018 el Consell General li va retre el darrer homenatge públic.

Informa: Ester Pons
Imatges: Arxiu RTVA

 

Informació relacionada

Aquest lloc web utilitza “cookies” per recollir informació estadística sobre la seva navegació i millorar la seva experiència com a usuari. Si vostè continua navegant en aquest lloc web s’entendrà que accepta l’ús de “cookies”.