Canal web: la programació alternativa d'Andorra Difusió

Obrir en una altra finestra

ATV En Directe

Obrir en una altra finestra

L'anàlisi de les nominades a millor pel·lícula: "And the Oscar goes to..."

L'anàlisi de les nominades a millor pel·lícula: "And the Oscar goes to..."

La cita més important del cinema arriba diumenge. Com cada any el Dolby Theater de Los Angeles té a punt la catifa vermella per rebre els artistes més importants de la indústria del cinema, amb els premis Oscar, que enguany celebren el seu noranta aniversari.

Una gala on totes les mirades es centraran més que mai en el moment més important de la nit “And the Oscar for the best picture goes to...”, després que l’any passat un error històric sobre del guanyador a la millor pel·lícula generés la confusió sobre l’escenari, premiant “La La Land” per posteriorment corregir i atorgar el guardó a “Moonlight”.

L’Acadèmia de cinema més prestigiosa del món no es pot permetre repetir un error d’aquestes característiques i de ben segur que aquest any la cerimònia lluirà amb tota la seva plenitud amb el moviment #MeToo ben present en tots els discursos com ja va passar fa poc als Globus d’Or i als Goya.

Per sumar-nos a la festa del cinema des d’RTVA volem fer un repàs a les nominades com a millor pel·lícula.

“Call Me By Your Name” – Llámame por tu nombre

El film d'origen Italià, dirigit per Luca Guadagnino, aborda el tema de l'homosexualitat utilitzant com a protagonista un adolescent que lluita per trobar-se amb si mateix i descobrir la seva veritable sexualitat, havent de lluitar amb els estigmes de la societat dels anys 80. Amb una narrativa força planera, els 130 minuts de metratge es fan excessius cap a la meitat de pel·lícula. Amb una fotografia senzilla i sense grans girs argumentals, el tret diferencial de la pel·lícula és el de saber explicar de forma natural i explícita l'amor entre dues persones del mateix sexe.

Amb tres nominacions al sarró, millor pel·lícula, millor actor (Timothée Chalamet), millor guió adaptat, no parteix com a favorita, però competirà fort per endur-se l’Oscar a millor guió adaptat.

“Darkest Hour” – La hora más oscura

Com no podia ser d'una altra manera tenint en compte la temàtica, un biopic sobre la figura de Winston Churchill, la pel·lícula i el seu director Joe Wright són de nacionalitat anglesa. La història gira al voltant d'un dels moments més decisius de la Segona Guerra Mundial, l'entrada d'Anglaterra al conflicte. Veure la interpretació de Gary Oldman, que dona vida l'excèntric ministre britànic, és motiu suficient per gaudir d'una pel·lícula plena de llums i ombres que fa que alguns frames siguin autèntiques obres d'art.

El guió aconsegueix mantenir en tensió l'espectador durant tot el film, tot i que es troba a faltar alguna escena bèl·lica i l’estructura narrativa resulta repetitiva.

Amb cinc nominacions, millor pel·lícula, millor actor (Gary Oldman), disseny de producció, vestuari i maquillatge, Oldman interpretant Churchill amb una caracterització excel·lent és un dels grans favorits per proclamar-se millor actor de l'any. 

“Dunkirk”- Dunkerque

Christopher Nolan apropa la situació viscuda pels soldats anglesos i francesos a la platja de Dunkerque durant la Segona Guerra Mundial, quan les tropes alemanyes els rodegen i queden atrapats a la platja. Amb un complex joc temporal, que d'inici resulta difícil d'entendre, la història se situa en tres punts de vista diferents, terra, mar i aire.

El muntatge trepidant ràpidament transmet a l'espectador l'angoixa dels milers de soldats que esperaven un rescat. Nolan treu partit dels diferents elements del llenguatge cinematogràfic amb una fotografia exquisida, uns efectes sonors que et fan viure els bombardejos alemanys com si fossis un soldat més i la música de Hans Zimmer sempre ben present. Una llàstima que per reforçar aquesta sensació no es mostri en pràcticament cap moment les tropes alemanyes que flanquegen i avancen cap a la platja de Dunkerque.

Dunkerque arriba als Oscar amb vuit nominacions, millor pel·lícula, millor direcció, fotografia, producció, muntatge, muntatge i mescla de so i millor banda sonora, convertint-se així en la gran favorita pel que fa als aspectes tècnics.

"Get Out" – Déjame salir

Get Out dirigida per Jordan Peele és la pel·lícula amb la menor durada de les nominades, un fet que s'agraeix ara que està tan de moda explicar històries que superin les dues hores. Amb els seus 103 minuts, Peele és capaç de captivar-nos amb un film que barreja gèneres com el thriller, el terror i la comèdia negra.

El protagonista, un jove afroamericà, visita la família de la seva parella durant un cap de setmana on una sèrie de descobriments inquietants el porta a viure una de les pitjors experiències de la seva vida. El guió convida l'espectador a reflexionar sobre el racisme i ho fa sense cap pretensió més que mantenir-lo enganxat a la butaca des de l'inici fins al final d'una manera senzilla.

Get Out arriba a la cita amb quatre nominacions, millor pel·lícula, millor direcció, actor i guió original, tot i que haurà de fer front a grans competidors que la podrien deixar finalment sense cap premi en cap de les categories.

Lady Bird

Lady Bird és l'única pel·lícula dirigida per una dona de les nominades. Protagonitza, Saoirse Ronan, una jove estudiant amb inclinacions artístiques que somia viure a la costa est dels EUA per perseguir els seus somnis.

El film és el debut de Greta Gerwig a la direcció i tot i ser una obra petita amb un pressupost molt més senzill que la resta de competidores, el seu guió sòlid, la seva fotografia i les seves interpretacions commovedores li han permès arribar amb opcions a la cita després de guanyar el Globus d'Or com a millor pel·lícula de comèdia o musical.

Lady Bird té cinc nominacions: millor pel·lícula, millor direcció, actriu (Saoirse Ronan), secundària (Laurie Metcalf) i guió original i de proclamar-se guanyadora seria una de les grans sorpreses de la nit.

"Phantom Thread"- El hilo invisible

Paul Thomas Anderson dissenya una pel·lícula clàssica pel que fa a la forma però on els seus protagonistes Daniel Day-Lewis i Vicky Krieps són personatges polièdrics que anem veient les seves llums i ombres a mesura que avança la història. Protagonitzada per un famós modista de Londres durant els anys 50 embriagat per l'èxit i incapaç de sortir de la seva zona de confort fins que coneix Alma que es converteix en la seva musa i amant.

Un film elegant, on es cuida cada pla i tots els elements que hi intervenen, moviments de càmera, llum, art, estan perfectament executats. Un fet que no es trasllada al guió, el muntatge i el ritme que fan que els seus 130 minuts semblin una eternitat.

Phantom Thread compta amb sis nominacions als Oscar: millor pel·lícula, director, actor (Daniel Day-Lewis), actriu secundària (Lesley Manville), millor banda sonora i com no podia ser d'una altra manera nominada a millor vestuari on parteix com una de les favorites, tot i que la resta de premis, exceptuant el de millor actor se li podrien acabar escapant.

“The Post” – Los archivos del Pentágono

Un cant a la llibertat d'expressió que Steven Spielberg és capaç de transmetre com ningú. Treure a la llum els documents del Pentàgon que revelen l'encobriment massiu dels secrets per part del govern dels Estats Units, és el dilema al qual s'han d'enfrontar els editors dels diaris The New York Times i The Washinton Post als anys 70.

Una nova obra mestra d’Spielberg que aconsegueix com ningú que l'espectador empatitzi ràpidament amb els protagonistes, Tom Hanks i Meryl Streep, a través d'unes brillants interpretacions. Un film que hauria de ser d'obligatori visionat per a tots aquells que aspirin a ser periodistes.

Com és habitual en Spielberg, la pel·lícula té espectaculars moviments de càmera, una fotografia cuidada, un bon guió i excel·lents interpretacions. Un fet que els membres de l'acadèmia no han valorat de la mateixa manera que un servidor, ja que The Post aspira tan sols a dos premis: millor pel·lícula i millor actriu per Meryl Streep.

“The Shape of Water”- La forma del agua

Guillermo del Toro torna a transportar-nos al seu món més fantàstic a través de "The Shape of Water". La vida d'una solitària treballadora muda d'un laboratori farà un canvi de 180° quan coneix una criatura amfíbia que li permetrà expressar-se amb total llibertat.

Del Toro aconsegueix crear una pel·lícula bella, poètica i tendra. El director mexicà aconsegueix amb la seva particular història introduir temes de caràcter polític elaborant metàfores sobre l'odi o la por de la societat. Ho fa desplegant tot el seu talent com a creador d'imatges místiques que aconsegueixen transmetre a l'espectador la seva particular visió del món.

Amb tretze nominacions "The Shape of Water" és una de les grans favorites de la nit: millor pel·lícula, direcció, actriu (Sally Hawkins), actriu secundària (Octavia Spencer), actor secundari (Richard Jenkins), guió original, fotografia, vestuari , producció, muntatge, muntatge i mescla de so i banda sonora.

"Three Billboards Outside Ebbing Missouri" –Tres anuncios en las afueras

El film de Martin McDonagh és potser el més versàtil per la seva barreja de gèneres, drama, comèdia negra, thriller i aborda temes com el racisme i els abusos sexuals. La protagonista, Frances McDorman, una dona de 50 anys, inicia una guerra contra la policia del seu poble després que assassinessin i violessin la seva filla.

Tot i la situació dramàtica la pel·lícula no ho és del tot  gràcies a les generoses dosis d'humor negre i al sarcasme que desprenen els personatges. Els treballats diàlegs permeten als actors lluir-se i situar-se al capdavant dels favorits per endur-se l'Oscar.

Three Billboards Outside Ebbing Missouri arriba amb força a la cita dels Oscar després de proclamar-se guanyadora als Globus d'Or com a millor pel·lícula dramàtica. El film té set nominacions: millor pel·lícula, millor actriu (Frances Mc Dormand), millor actor secundari (Woody Harrelson), millor actor secundari (Sam Rockwell), millor guió original, millor muntatge i banda sonora.

En resum nou propostes ben diverses amb esperit crític que aborden problemàtiques universals com el racisme, la violència de gènere, la llibertat d'expressió, l'homosexualitat o els conflictes bèl·lics. Són, però, l'increïble món fantàstic de 'La forma del agua' i el dilema moral de 'Los archivos del Pentágono' les pel·lícules que personalment crec que s'haurien d'anunciar en el moment més cèlebre de la nit. "And the Oscar for the best picture goes to…". Paciència aquesta setmana ho sabrem.

Un article d'Hèctor Romance, periodista d'RTVA i director de cinema.  

Fotografia de portada (llicència Creative Commons)

Comparteix: