El que va començar com un projecte universitari i científic per a la comunicació entre acadèmics es va obrir al públic en general el 23 d´agost del 1991. Es tracta de la World Wide Web (WWW), avui coneguda, en general, com a Internet, tot i que hi ha molts altres serveis a part del web que funcionen a través d´Internet. Per això aquesta data es va designar com el Dia de l´internauta, i aquest dimarts en fa 25 anys.
La WWW va néixer al CERN, l´Organització Europea per a la Recerca Nuclear, a Suïssa, desenvolupada per l´informàtic Tim Berners-Lee per a compartir informació entre diferents ordinadors. Berners-Lee havia identificat els problemes que tenien els equips del centre per comunicar-se i va fer la proposta de millora el 1989 per a crear una xarxa entre tots ells. No va ser fins al setembre del 1990 que el seu cap va permetre que hi comencés a treballar. A l´octubre ja havia enllestit el codi html, les adreces URL i el protocol http, i el 20 de desembre es creava la primera pàgina web de la història.
El 23 d´agost del 1991 es va obrir a usuaris externs al CERN i per això ara es commemora com el Dia de l´internauta. Fa 25 anys de l´efemèride i, tot i que la creació d´Internet i la WWW va ser una tasca de llarga durada, es pot establir aquell dia com el naixement del web per tothom. Només dues dècades i mitja després, el món occidental no pot entendre la vida sense aquest servei. Empreses, institucions i persones dels països rics del món depenen d´un subministrament ja bàsic per a funcionar dia a dia.
Malgrat això, en realitat, segons el Banc Mundial, el nombre d´usuaris d´Internet no arriba al 50% de la població. Per això hi ha projectes com el de Facebook per a fer arribar Internet a tot el món, fins i tot a les àrees més despoblades i pobres del planeta.
Potser l´objectiu és també mercantil, però Berners-Lee, que va abandonar el CERN el 1994 per a crear la fundació World Wide Web Consotrium (W3C) des del qual dirigeix l´estandarització de la WWW, sempre va voler que fos un espai lliure i universal. Defensava principis com la no discriminació, la falta de jerarquia i la descentralització que es va constatar, per exemple, durant la Primavera Àrab o amb la publicació de documents com els de Wikileaks o els Papers de Panamà. L´últim objectiu de Berners-Lee és la creació d´una Constitució global dels drets digitals.
Informa: Jordi Domingo
Comparteix:
