Una de les oportunitats està en el comerç electrònic, un àmbit que, segons l'expert Alan Ward, està massa limitat al país. Aquesta problemàtica no és únicament andorrana, sinó que és compartida pels petits estats europeus.
Els principals inconvenients es troben en el fet que la infraestructura virtual, i especialment les qüestions vinculades a la seguretat, es basen en les plataformes desenvolupades pels altres grans països. Això es podria canviar si cada país es dotés dels mitjans tècnics propis per controlar íntegrament les seves transaccions. Però aquesta és una tasca gairebé impossible.
L'altra problemàtica és la fiscalitat. I és que els canvis legislatius impulsats per la Unió Europea en els últims anys han fet que les grans empreses de venda en línia no trobin atractiu instal·lar-se a petits països. Ward posa com a exemple Amazon, que havia escollit Luxemburg perquè les seves vendes, independentment del país de destinació, tributessin al 0%. Això va canviar per una directiva del 2008, a través de la qual la tributació es feia al país del comprador.
L'atractiu d'Andorra, en canvi, pot residir en el fet d'utilitzar la compra en línia com un sistema de reserva i que el comprador es desplaci al país per recollir-lo presencialment a la botiga, com ja es fa en alguns comerços. L'altre punt a favor són les vendes de serveis, com les reserves hoteleres. Per als experts, doncs, tot i les dificultats globals, Andorra pot treure partit del comerç electrònic com a complement de les activitats tradicionals en les èpoques de baixa afluència de turistes.
Informa: Rubén Carcellé
