La població migrada acostuma a ocupar els llocs menys qualificats i remunerats amb dificultats per accedir a certs sectors, com el financer o l'administració pública. És una de les observacions de l'estudi fet per Andorra Recerca+Innovació, que posa també el focus en el reagrupament familiar, una necessitat per a bona part dels enquestats.
Andorra Recerca i Innovació ha presentat un estudi que analitza com ha canviat la immigració al país en els últims vint anys. S'ha enquestat uns 800 residents de diferents perfils i col·lectius.
Actualment, la majoria de la ciutadania no és d'origen andorrà i és que la migració ha augmentat els darrers anys. El que hi ha hagut és un canvi de tendència pel que fa als països de procedència. Si bé als anys 60 va haver-hi un boom de treballadors portuguesos, amb una important presència també d'espanyols i francesos, han anat a l'alça els residents de països més llunyans com els de l'Amèrica Llatina.
Segons l'informe, el 85% dels enquestats valora positivament la immigració, necessària per cobrir certs sectors, però tres de cada quatre consideren que les persones migrades ocupen llocs de treball que els nacionals no volen. És aquí on es detecta una segmentació segons l'origen i és que l'estudi indica que una part del col·lectiu fa feines menys qualificades i en pitjors condicions, amb certa dificultat per accedir als llocs de treball més ben remunerats, com ara al sector financer i a l'administració pública. L'hostaleria, els serveis turístics i la construcció, són, per tant, els sectors amb més població migrada
Una situació que porta a observar que els assalariats procedents de països de l'Amèrica del Sud, Portugal, les Filipines i el Marroc tenen salaris per sota de la mitjana, fet que contribueix a la desigualtat social. Joan Micó, coordinador de sociologia d'Andorra Recerca+Innovació, considera que a Andorra "sí que tenim un problema de conciliació de vida laboral i familiar i és una cosa que condiciona molt la vida de les persones en bona part dels immigrants".
L'anàlisi també ha destacat que el 95% es mostra a favor que els treballadors forans portin la família més propera, una opinió que xoca amb la voluntat del Govern de restringir el reagrupament familiar, una qüestió que ha suscitat polèmica. En matèria de drets polítics, sobresurt el desig de bona part dels enquestats que els residents també puguin participar en les eleccions, sobretot les comunals.
Informa: Laura Cugat
Comparteix:
