Amb l´arribada de l´estiu les muntanyes andorranes varien el seu paisatge amb la presència del ramat, que aprofita les pastures. Tot i els avenços tecnològics, la presència del pastor continua sent imprescindible per mirar que tot es desenvolupi com cal. Per això preocupa les dificultats per trobar un relleu generacional.
Uns 1.200 caps de bestiar peixen a les muntanyes massanenques durant tot l´estiu: 409 comptant bovins i equins i prop de 800 ovelles, i algú ha de vigilar que tot funcioni correctament.L´origen de l´ofici de pastor es perd en el temps. No és fàcil trobar avui en dia algú que manifesti una clara vocació. La Rosa Vidal és tota una institució a la Massana, ja que des de l´any 1982 vigila el ramat a la zona de Setúria. Té al seu càrrec 315 caps de bestiar, entre grans i petits. Sense horaris ni dies de festa. Des de mitjans de juny fins a ben entrat el mes d´octubre la seva llar és a Setúria.El refugi situat a la vora del riu és casa seva. Coneix cadascun dels animals que vigila i tots tenen nom. Un perill permanent és les possibles malalties dels animals, que en el cas dels més joves poden tenir unes conseqüències fulminants en qüestió de dies.La Rosa coneix tots dels recons de Setúria. Tot i la soletat durant les llargues jornades de treball estima el seu ofici, que requereix d´un gran amor per la muntanya i els animals. Sempre s´ha dit que els pastors han de tenir una personalitat especial i la Rosa ratifica aquesta afirmació. De fet, assegura que no s´imagina dedicant-se a cap altre professió.La jornada continua i els animals no entenen d´horaris, per la qual cosa la Rosa ha de tornar a la feina. Mentrestant es pregunta si algú agafarà el relleu quan ella es retiri.Informa: Joan A. SarmientoImatges: Lluís Calvo
