L'Escola Francesa de Canillo celebra, aquesta setmana, el centenari; una efemèride que ha servit per destacar el paper de l'escola en el desenvolupament del país tot i que, tothom, en algun moment, ha acabat al passadís.
A Canillo, el companys et cridaven "s'amuse" i, amb el record d'alguna professora, són el més amarg d'una educació que, sense adornar-nos-en, ens va fer grans a nosaltres i a l'entorn. Pel centenari de l'escola francesa de Canillo es destaca el paper crucial i discret del centre en la transformació social. El delegat de l'ensenyança francesa, Michel Maginot, imaginava l'impacte d'idees com llibertat i igualtat al primer grup de 1913, que van donar oportunitats que els canillencs van aprofitar trobant feina a França en època de penúries o rebent com a casa el turisme dels anys vuitanta. En cent anys, l'escola ha format ciutadans, ministres i empresaris que van fer del nucli rural el Canillo d'avui. Un canvi viscut a tot el país a través dels tres sistemes educatius.En aquest sentit, la ministra d'Educació i Joventut, Roser Suñé, ha afirmat que “la convivència entre sistemes educatius sempre ha estat bona i és una línia de treball que haurem d'enfortir”.L'exposició de material es pot visitar al Palau de Gel per reviure moments entranyables, com ho faran demà cònsols i ministres en seure de nou al pupitre per examinar-se en un dictat.Informa: Toni Vila Imatge: Josep Maria Garcia
