Va arribar a Andorra per ser corresponsal de Televisió Espanyola i l'agència EFE. Més tard, seria responsable dels programes en llengua castellana a Ràdio Andorra, administrador judicial de la fallida i posteriorment director de l'ens. Parlem del periodista Gualbert Osorio, que acaba d'escriure el llibre "Ràdio Andorra. La història d'un mite que va fer història", editat per Crèdit Andorrà.
La història de Ràdio Andorra va lligada al creixement i desenvolupament turístic però també al fet d'haver nascut 24 hores abans de l'esclat de la segona Guerra Mundial, moment en què ja marcava l'estatus de neutralitat. Gualbert Osorio explica com "les poques emissores de ràdio que hi havia en aquell moment a Europa parlaven de guerres i s'insultaven" mentre que Radio Andorra va triar una opció molt simple, molt diplomàtica i molt andorrana: "van decidir parlar amb la música i res més".
La relació dubtosa amb el propietari de la llicència, Jacques Trémoulet, va fer que moltes vegades se'l vinculés amb el règim. "En un moment donat es deia que havia sigut un regal de Goebbels a Jacques Trémoulet però aquesta emissora la va pagar Trémoulet".
També lligat a l'època, hi havia la troballa d'una caixa forta misteriosa sense clau, que creien que podia contenir correspondència secreta. "Van portar un especialista que no la va poder obrir i quan l'edifici va passar a mans del Govern d'Andorra, la van obrir i, sorpresa!, no hi havia res".
Però més enllà de la història, el paper econòmic i informatiu de l'esmissora ha viscut molts d'altibaixos, com l'intent d'expropiació i domini de la llicència per part de França, la cessió posterior al govern espanyol i el tancament, l'any 84. Osorio creu que "Ràdio Andorra és una emissora que desgraciadament no s'ha valorat prou aquí al país, perquè estem parlant d'un dels monstres de la radiodifusió mundial" i, sovint, "quan tens les coses grans i importants a casa ni les saps apreciar ni te n'adones".
A Ràdio Andorra sembla que el temps es va parar involuntàriament. Les seves parets guarden una història de la qual en podrem saber una part gràcies a aquest llibre.
Informa: Rosa Alberch Imatge: Meri Bellosta
Comparteix:
