Unes cartes, un retalls de diari personal i el reglament del seminari on va estar intern han empès Joan Peruga a escriure "Alcanadre", un llibre que ens acosta als grans descobriments i decepcions d´un jove en el moment que abandona la innocència. El llibre es presenta aquest dijous al vespre a la Llacuna.
"Alcanadre" és un riu de l'Aragó que circula indecís, però també són els nombrosos ponts que el travessen al llarg del seu recorregut. I amb aquestes metàfores Joan Peruga recull el seu pas a púber marcat per l´amistat amb el seu amic, l'Amaro, amb el qual va conviure molts anys en un internat diocesà a Lleida, i el descobriment de la Martina, que coneixeria en un treball a l´estiu. Així explica les relacions amb "l'altre sexe, l'amistat profunda amb companys de dins de l'internat, les decepcions que esperes de professors, de persones adultes"...
Part biogràfica, part ficció,la història transcorre als anys 60, una època en què els estudiants estaven cridats a trobar la seva vocació, un terme, segons Peruga, sobrevalorat i que el va portar a molts dubtes. No contemplava ser mestre, que és el que l´ha ocupat en la vida, però sí escriptor. "En alguns moments parlo a la novel·la que tinc el cap ple de paraules", diu Peruga, "una de les coses que tinc clar és que en algun moment em dedicaré a escriure
De teló de fons el franquisme i la presència del bisbe Aurelio del Pino Gómez, que va ser confessor de Carmen Polo i al qual atribueix part de la transformació que va patir la ciutat.
Informa: Albert Xandri / Anna Romagosa
Comparteix:
