Cau una allau i t´atrapa. Comença el compte enrere. Perquè en puguis sortir amb vida, hi ha al darrere tot un dispositiu que implica pisters, bombers i SUM. Aquests grups, per posar-se a prova, amb efectius de fora del país, organitzen simulacres. Aquest any, ha tingut lloc a Ordino-Arcalís, i el centenar de participants han aprovat amb notable alt.
A dos quarts de dotze del migdia, cau una allau a les pistes d´Ordino-Arcalís que provoca múltiples víctimes. La situació és complicada perquè la superfície és gran: de 200 metres de llargada per 100 metres d´alt. Comença el tercer simulacre d´allau d´àmbit nacional.
Els pisters són els primers a avisar i s´activa el protocol. El cap dels pisters és l´encarregat de donar l´alerta als bombers i a les altres estacions d´esquí. Paral·lelament, i sense perdre temps, els pisters inicien la cerca de les víctimes.
Politraumatisme, asfixia i hipotèrmia poden ser els tres estats en que es pot trobar la víctima d'una allau. Per això el temps és or. Pisters i gossos són els primers a actuar. "A partir dels 12-15 minuts sepultat en una allau les possibilitats i l'esperança de sobreviure cau en picat", explica el cap de pistes d'Ordino-Arcalís. En aquest temps "hauríem d'intentar trobar aquesta persona i aquí els gossos tenen un paper fonamental", afegeix.
Segons el protocol nacional d´emergències, un cop activats els bombers, ells són els encarregats d´avisar l´helicòpter, la policia, els banders, el servei d'urgències mèdiques i la Creu Roja de muntanya.
Els bombers triguen aproximadament 15 minuts a arribar a la zona i es posen a treballar en col·laboració amb els pisters. Després de la recerca amb gossos i amb DVA -per detectar les arves-, s´inicia la búsqueda amb RECCO, un aparell que detecta uns dipositius que inclou alguna roba de muntanya, i la recerca d´indicis. Si amb aquests sistemes no es troba la víctima, es fan sondatges. En aquest cas, el responsable del Grup de Suport de Muntanya, Pere Fortes, indica que "es necessita molta gent per cobrir una superfície molt gran de terreny".
Els bombers asseguren que, si les víctimes no s´han asfixiat, han arribat a trobar gent amb vida fins a 40 minuts després que caigués l´allau. Es llavors quan arriba la intervenció del servei mèdic, explica el coordinador de tècnics del SUM, Xavier Bertran.
Un centenar d´especialistes de tots els cosos del país -amb la col·laboració dels bombers de la vall d´Aran i mossos d´esquadra del grup de muntanya- han posat a prova l´efectivitat dels protocols quan hi ha una allau. Tots han coincidit a fer una valoració alta del simulacre, que també els ha permès detectar els punts febles i que cal millorar.
Actualment estem en risc d´allau 2, "moderat o feble". La primavera és una època de moltes allaus. Tot i que les pitjors i més mortals són les que es produeixen quan fa més fred, les anomenades de placa de vent, des dels diferents grups especialitzats han demanat prudència i sempre, sempre, anar ben equipat.
Informa: Laia Ferré Marot
Imatges: Albert Refart
Comparteix:
