El 5 d'abril Ainhoa Fernández es va convertir en la primera àrbitra assistent del país en un partit del Preeuropeu femení de futbol, entre Anglaterra i Suècia, davant més de seixanta mil espectadors a Wembley.
I Fernández ens explica com va viure una jornada històrica per a l'arbitratge andorrà. "Wembley va ser el millor dia de la meva vida, com a jutge assistent i com a persona".
Aquest any també s'ha estrenat a la Champions League femenina, en un ascens meteòric que viu com un somni. "És un somni rere somni. Fa uns mesos, al novembre, em van designar per a un partit de la Lliga de les Nacions a Bèlgica amb un equip arbitral d'Espanya i va ser un somni. Després va venir la Champions i era un altre somni. I després em diuen d'anar a Wembley i em deia que estava somiant".
L'andorrana va jugar molts anys com a portera i va ser internacional amb la selecció i creu que això et dona un context que d'altres àrbitres que no ho han viscut de primera mà no tenen. "No és obligatori, però sí que és un punt important per a un àrbitre que hagi jugat. El fet que hagi estat portera em dona una mica més de saber si el porter pot tenir un error... crec que a mi m'ha ajudat molt haver estat dins del camp per saber com he d'actuar de vegades fora del camp".
I ara que toca? Respon l'Ainhoa:
"Ara tinc una fase final d'un torneig el mes de maig, que tampoc m'importaria si només faig la fase de grups, contenta només d'anar-hi, perquè és la final sub-17 femenina. No sé què faré després, però sigui el partit que sigui estaré contenta."
Ainhoa Fernández
Informa: Joan López
Imatges de @england i Andrés Rosas
Comparteix:
