A Andorra conviuen estils d'urbanisme diferents. A les parròquies centrals, el més habitual és trobar edificis alts amb gran capacitat per acollir gent. A les altes, en canvi, el perfil de les zones urbanes és més baix amb cases unifamiliars. Aquesta és la gestió urbanística de les set parròquies que dibuixen un Principat amb dues cares diferents.
Promoure l'edificabilitat per acollir nous residents o apostar per petits nuclis poblacionals que es fusionin amb el paisatge natural. Aquests són els dos grans plantejaments urbanístics que divideixen el país en parròquies centrals i parròquies del nord.
D'un cantó, la Massana, Ordino i Canillo, i a l'altre, Sant Julià, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp. Entre els més restrictius, es destaca la voluntat de protegir el centre de grans edificacions i donar més màniga ampla a les zones urbanes.
Per exemple, a la Massana i Ordino no es pot construir per sobre dels 12 metres d'alçària en els centres històrics. En carrers amples, en canvi, el llindar creix fins a 13 o 16 metres, en funció de si el vial és més o menys gran.
En la mateixa línia, Canillo ha apostat per reduir molt l'edificabilitat. Una decisió presa en la darrera revisió del pla d'urbanisme per preservar l'espai natural de la parròquia.
Entre els permissius, l'objectiu és buscar l'equilibri entre donar resposta a l'arribada de turistes i preservar l'essència del país. A Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és on es permeten edificar els edificis més alts. Un exemple és la construcció de les noves torres d'Emprivat, que canvien totalment el perfil de la parròquia escaldenca.
A la capital, el llindar està en 22 metres d'alçària i un màxim de 7 plantes. És de destacar, però, que el comú és molt més restrictiu al nucli antic, on només es poden fer edificacions per sota de 12 metres.
Mentrestant, Sant Julià de Lòria divideix el seu territori en dues grans subzones: l'aïllada i la urbana. A l'aïllada, el comú limita les construccions per evitar interrompre les vistes a les muntanyes. A la urbana, en canvi, es vol assegurar l'edificabilitat amb estructures fins a 7 plantes.
El cònsol major de Sant Julià, Josep Majoral, creu que el que s'ha de fer és "trobar aquest equilibri entre possibiilitats, capacitat de subministraments, costos i protecció del medi ambient", tot complint la llei del sòl.
El cas d'Encamp és diferent. A les zones residencials no es pot construir per sobre de 13 metres, mentre que a peu de pista, l'alçària dels edificis es pot disparar gairebé a 19 metres.
En definitiva, planificacions diferents amb objectius diversos que coexisteixen a parròquies centrals i parròquies altes.
Informa: Òscar Serrano
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
