Discriminació constant i invisibilitzada, realitat encara per a les persones LGTBIQ+

www.andorradifusio.ad

Malgrat la creixent sensibilització, el col·lectiu LGTBIQ+ encara pateix discriminació, en bona part invisibilitzada. Hi ha por a denunciar i a no rebre el suficient suport. Constaten que la majoria de desigualtats es donen en l'àmbit escolar i que hi ha importants buits legals, per exemple, cap a les persones transsexuals.

La discriminació contra el col·lectiu LGTBIQ+ és constant, sobretot a través de comentaris i mirades de recel. Una mostra és que la majoria de persones transsexuals se'n van del país per poder fer el canvi, ja que aquest pas és encara un tabú. Les víctimes moltes vegades decideixen no denunciar perquè tenen por a represàlies i a no rebre prou suport, tant social com legal.

Ho confirma la presidenta de Diversand, Rocío Soler, que creu que "encara hi ha una LGTBI-fòbia a la societat en general, a qualsevol esfera, és una cosa que està molt impregnada, la tenim molt interioritzada i moltes vegades ni ens n'adonem". Creu que es reflecteix molt a l'escola. "A nosaltres ens arriba la punta de l'iceberg realment, costa molt denunciar. Ens diuen 'jo quan anava a l'escola o a l'institut em passava això' però en el moment, costa molt", insisteix.

Segons Soler, seria prioritari crear una llei específica per al col·lectiu que treballés qüestions com la prevenció de desigualtats. En aquest sentit, fonts de l'antiga associació Som com Som proposen desplegar la llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació, aprovada el 2019, definint decrets més concrets. Aprofitant que està a tràmit la llei de la persona i la família, també defensen que s'hauria de permetre que les persones trans poguessin canviar-se el nom lliurement, un procés que no està regulat.

Stop Violències també ressalta que no hi ha polítiques específiques per a dones lesbianes, no se sap la discriminació que pateixen ni què necessiten. Algunes problemàtiques són les traves burocràtiques que tenen les parelles lesbianes a l'hora de registrar els fills, ja que la llei està redactada en masculí genèric, la manca d'ajudes per fer tractaments reproductius i la falta d'informació al voltant de les malalties de transmissió sexual entre dones, una qüestió amagada.

El col·lectiu considera que l'educació és una eina clau per anar cap a la igualtat i promoure mirades més inclusives.

Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala

Comparteix:

Sant Julià estrena la Cala laurediana amb l'esbart i les Swing Girls L'assetjament quotidià LGTBIQ+ explicat en primera persona