El membre del Comitè Nacional de Bioètica, el català Pere Puigdomènech, demana rumiar molt bé les decisions que s'adoptaran a partir dels resultats dels tests massius. Físic i biòleg amb un extens currículum en recerca, reflexiona en declaracions a RTVA sobre els dilemes ètics que genera la pandèmia de la Covid-19.
Puigdomènech creu que els tests massius que es fan a Andorra són un experiment molt interessant i valuós. Adverteix, però, que "abans de prendre una decisió dràstica, com fer una feina o no, sortir o no sortir, cal pensar-ho molt bé; primer cal estar molt segurs del que estem mesurant". És partidari "d'esperar molt abans de prendre decisions que afectin la vida quotidiana de les persones".
També es refereix als dilemes ètics que ha generat la pandèmia arreu. Entén que quan hi ha un problema de salut pública de la magnitud de l'actual és pertinent cedir als governs una capacitat de decisió sobre qüestions que ens afecten personalment. Defensa, però, que cal que sigui de manera temporal i que s'actuiï sempre amb proporcionalitat. Subratlla que la col·lisió entre drets individuals i salut pública és un dels grans dilemes.
L'expert en bioètica diu que una de les lliçons de la pandèmia ara que alguns mandataris com Donald Trump qüestionen l'OMS és precisament la necessitat d'una governança global en matèria de salut pública. "Les dades i xifres dels diferents països no són comparables entre si perquè s'han obtingut a partir de criteris diferents", conclou.
Finalment opina que un dels problemes més greus d'aquesta crisi ha estat de la deixar morir les víctimes en solitud, apartats dels amics i la família. Defensa que cal revisar la manera com s'ha actuat tot i tenir clar que és comprensible que els sanitaris hagin prioritzat minimitzar el risc dels contagis. Amb tot, creu que en altres llocs on, per exemple, s'han fet fosses comunes per enterrar l'allau de víctimes de la Covid-19 la situació és molt pitjor.
El dilema que creu que no és nou però que ha aflorat també amb aquesta emergència sanitària és la d'haver de decidir en moments de col·lapse del sistema sanitari qui es quedava fora de determinats tractaments. En aquests casos té clar que cal prioritzar els tractaments limitats en aquells pacients amb més possibilitats de curació.
Informa: Gerard Gort
Comparteix:
