Comptar amb un assistent que doni suport a les persones amb discapacitat cognitiva en matèria de justícia i que la Comissió d'accessibilitat tingui molt més poder de decisió davant projectes d'àmbit nacional. Aquests són alguns dels canvis que vol aportar la nova Llei d'accessibilitat, que s'està actualitzant perquè ha quedat obsoleta. Es treballa amb l'horitzó de tenir un primer esborrany tancat abans que acabi l'any.
L'actual Llei d'accessibilitat data del 1995. A més a més de la seva antiguitat, que fa que s'adapti molt poc a les necessitats del moment, no s'adequa als criteris que marquen les Nacions Unides i només "aborda l'espai físic construït; per tant, no tenim regulat l'accés a altres àmbits de la nostra vida", afirma la vocal de la Comissió per al Foment de l'Accessibilitat, Cristina Antelo.
Per al representant de les entitats cíviques dins la comissió, Miquel Llongueras, "anem tard" i "tot i fer-ne una lectura positiva, l'actualització d'aquesta llei podem dir que no ha entrat dins de les prioritats de l'àmbit polític" dels darrers anys, tenint en compte que "és una llei que hauria d'estar actualitzada des del 2019". Percisament la llei de mesures urgents per l'aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, que es va aprovar el desembre del 2017, encarregava al Govern elaborar una nova legislació en aquesta matèria per posar-la al dia.
Fa uns mesos que s'ha premut l'accelerador. Una de les demandes és que la informació sanitària i financera sigui comprensible per a tothom. Es vol fomentar així una participació plena i tot i que no arribarà a temps per als propers comicis, també es volen fer adaptacions al sistema electoral.
També es pensa en suports, per exemple, en l'àmbit de la justícia. Antelo posa un exemple: "Si hi ha alguna persona amb una discapacitat intel·lectual que hagi de declarar, potser necessitarà un acompanyament que en certs moments li pugui traduir i verbalitzar allò que se li està demanant".
Davant les queixes sobre les limitacions d'accés de grans projectes com el recent pont tibetà, es voldran fer revisions més intenses que aniran de la mà de la pròpia Comissió d'accessibilitat: "En tots aquests projectes d'interès públic, la Comissió hi tindrà molt a dir perquè haurà de revisar que s'acompleixi dins les possibilitats al màxim l'accessibilitat", afegeix Antelo.
Adaptacions que són urgents en punts com les parades d'autobús, que han de garantir al cent per cent el pas per la voravia, o en els mateixos edificis públics. I és que, segons Llongueras, "n'hi ha que no estan adaptats i inclús edificis de nova construcció". Per exemple, l'accés amb escalons de la tarima del Consell General. Per aquest motiu recalca que és urgent "muntar una llei perquè això no pugui passar". En aquest punt, els col·lectius afectats volen veure quines adaptacions es farien en construccions que actualment no són accessibles i que també caldria modificar.
Després de treballar-hi intensament en els darrers mesos amb l'objectiu d'elaborar aquesta nova llei de forma participativa amb tots els actors implicats a través de grups de treball, l'objectiu per la Comissió és que l'actual Govern aprovi l'esborrany i després ja passi al Consell General per entrar a tràmit parlamentari a inicis de la propera legislatura. A tall de recordatori, la Comissió d'Accessibilitat està integrada per representants de l'Executiu, dels comuns, de col·legis professionals, com ara d'arquitectes i enginyers, i un representant de les entitats cíviques que, al seu torn, hi participen directament a través dels grups de treball.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Anna Romagosa-Nil Forcada-Arxiu RTVA
Comparteix:
