Les converses amb la Unió Europea sobre l'acord d'associació es reprendran al maig amb un dels temes cabdals, la lliure circulació de persones. Des d'Andorra es defensarà que no cal adoptar un atur contributiu perquè no hi ha atur estructural al país.
No existeix un model uniforme europeu de prestació de desocupació. Aquest és un dels arguments que s'utilitzarà per fer-se forts en les negociacions de l'acord d'associació amb la Unió Europea. L'altre, la baixa taxa que hi ha d'aturats.
"Fer contribuir tots els treballadors per un atur que no és estructural, té poc sentit".
Landry Riba, secretari d'Estat d'Afers Europeus
En tancar el 2021 l'atur se situava en el 2,2% de la població en edat laboral, segons Estadística. Xifra que queda lluny de la dels veïns, ja que per exemple a Espanya supera el 13%.
Per aquest motiu, es busca donar continuïtat a l'actual prestació de desocupació involuntària, que garanteix un import màxim equivalent al salari mínim amb una durada de sis mesos, sense tenir en compte el temps treballat.
"Pensem que permet donar resposta a un atur no estructural com el que tenim. Si un dia ens trobem amb una situació d'atur estructural com és el cas d'alguns estats membres, evidentment el Govern hauria de variar la seva política en aquest sentit".
Landry Riba, secretari d'Estat d'Afers Europeus
En la negociació sobre la lliure circulació de persones Andorra defensarà el sistema de quotes, basant-se en el model de Liechtenstein. Aprovat i renovat diversos cops per la Unió Europea i que permet preveure les entrades i sortides del país.
Tot i això, creu que potser s'haurà de renunciar a certes quotes d'immigració. Ara bé, a la que no es renunciarà és a la general de residència i treball.
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
