Canviar de nom i de gènere és un procediment molt feixuc que, a més, s'ha de demostrar. Diversand creu que això revictimitza les persones trans que han fet el tràmit. També lamenta que la lentitud per enllestir els protocols de trànsit de gènere allarga el patiment per disfòria dels que esperen.
La vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, considera que "és violent que hagis de portar proves per canviar-te el nom. A més, has de pagar 100 euros per fer-ho. Aquest no és un procediment civil. És un procediment legal, feixuc i que no ho posa fàcil".
El nou codi de família inclou el canvi de nom i de gènere al registre civil de les persones trans. La nova llei es va aprovar l'estiu passat i no ha entrat en vigor fins a sis mesos després. Però fer els tràmits és complicat. El procediment es pot allargar sis mesos i la paperassa que es requereix revictimitza i allarga el patiment.
Vargas afegeix que quan una persona decideix "fer el trànsit social és un canvi que vol fer immediatament perquè per donar aquest pas ha hagut de pensar-ho molt, patir i sentir-se fora de la seva identitat."
Des de l'any passat, fins a cinc persones transgènere han canviat de nom. Paral·lelament, Salut segueix treballant per tancar els protocols de trànsit de gènere. Fa prop de dos anys que se'n va aprovar la inclusió a la cartera de serveis, però encara no està actiu. Vargas alerta que això suposa un bloqueig per a les persones que el necessiten.
"Això el que fa és que tinguem una llista de persones que volen fer la transició que no poden i pateixen els símptomes de la disfòria, que és una no acceptació d'ells mateixos, així com l'estigma i discriminació que pot comportar ser una persona visiblement trans per tots els prejudicis que existeixen."
Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand
En total, fins a una quinzena de persones estan esperant per fer el trànsit de gènere.
Els terminis marquen que el protocol s'aprovi a principi del 2024. Aquest desembre es presentarà a Diversand, des d'on defensen que cada cas és un món i, per tant, ha de ser flexible. La vicepresidenta de l'associació creu que "no qualsevol endocrinòleg, cirurgià o metge de capçalera pot tractar una persona trans. Calen moltes formacions per als sanitaris i tenir especialistes".
Per personalitzar des del termini i l'ordre del trànsit, fins a l'edat d'inici dels tractaments.
El trànsit de gènere inclou la informació, avaluació, acompanyament, tractament hormonal i quirúrgic dels casos de disfòria de gènere. L'associació posa en valor que s'hagi inclòs a la cartera de serveis per garantir el seu accés, ja que són procediments molt cars. També constata que urgeix definir el protocol i que el portin a terme professionals especialitzats en l'àmbit.
A més, celebren els canvis i que la realitat de les persones LGTBIQ+ sigui cada vegada més visible.
"És una mica decepcionant veure que encara hi ha persones que els costa acceptar la realitat dels altres perquè ser trans o formar part del col·lectiu LGTBIQ+ no és un caprici. Una persona no vol fer un trànsit i patir la discriminació que es pateix pel simple fet de ser una persona trans."
Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand
Exposa també que és una necessitat i "una manera de presentar-se al món tal qual s'identifiquen i tal qual són. El que fan els discursos d'odi i la discriminació és tancar les portes a aquestes persones i vulnerar els seus drets humans".
Informa: Judith Sáez
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
