Margaret Baró ha decidit després de 26 anys al capdavant del refugi del Comapedrosa fer un descans. Allà dalt les ha viscudes de tots colors. No porta gaire bé viure l'estiu en una població. El que més li preocupa és veure la progressiva massificació del seu medi natural, la muntanya.
Acompanyem la Margaret al refugi en un trajecte carregat de records. Ho fem des del port Negre. Molts li diuen el camí de la Margaret i és que aquest corriol no existia quan el 1993 es va fer càrrec del refugi del Comapedrosa. Hi ha dedicat la vida i 26 anys després lliura el testimoni. EMAP se'n farà càrrec. Ella no celebra la decisió.
A dia d'avui Juclar és l'únic refugi guardat que no està gestionat per un camp de neu. Tem que les muntanyes es converteixin en un gran parc d'atraccions. Assegura que "un particular no pot competir amb grans empreses així" i que la decisió, que li dol, portarà la massificació. "Sempre he lluitat perquè es mantingui tal qual, que hi hagi un esperit de muntanya, que sigui un refugi de muntanya, no un hotel" i "que això es mantingui perquè em fa la impressió se n'anirà tot aquest esforç en orris".
En els 26 anys al refugi la Margaret ha viscut dos canvis, els efectes de l'escalfament global sobre la vegetació i, els darrers anys, el perfil dels excursionistes. "No és un tarannà de gent de muntanya que la respecta, és un altre esperit. Ara tothom està molt en forma, tothom fa molta muntanya, però esperit de muntanya realment, poca gent", lamenta. Per això demana que hi hagi "més humilitat, que pensem més en la natura i les generacions futures; a veure si podem canviar el tarannà i el rumb perquè estem a prop del precipici".
La Margaret no deixa ningú indiferent. Se la recordarà pel seu caràcter. L'han maleït i estimat per igual. Grans records i també de dolents. El pitjor, l'accident d'helicòpter de Juclar el 2011.
Intenta adaptar-se a la nova vida però no és fàcil. I agraeix tots els que s'han creuat en el seu camí.
Ella és i sempre serà la Margaret del refugi del Comapedrosa, una dona que en aquesta vall ha deixat una petjada inesborrable.
Informa: Cesc Sanjuan
Imatge: Sergi Linares
Comparteix:
