El pensador i escriptor Lluís Racionero ha mort als 80 anys. Fill de la Seu d'Urgell, el Pirineu ha estat un dels seus universos literaris i va inspirar-se en Esteve Albert per construir el personatge principal de la novel·la 'L'últim càtar', amb la qual va guanyar el premi Carlemany l'any 2000.
Lluís Racionero, que a més de pensador i escriptor també era urbanista i economista, ha mort als 80 anys. Als Estats Units va viure les revoltes estudiantils i va fer una incursió en el moviment hippy. De nou a Catalunya, va ser un dels primers redactors de la revista contracultural Ajoblanco, i va ser articulista d'El País i La Vanguardia, que dissabte encara en publicava un article. Una mostra de la seva heterodòxia és que es definia com a "liberal psicodèlic", i que va anar a les llistes d'ERC i va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya sota el mandat de José Maria Aznar.
El llibre que el va catapultar va ser 'Cercamón', publicat el 1982. Des d'aleshores va anar compaginant la ficció amb la novel·la històrica, amb treballs, entre altres, sobre Da Vinci, Llull i Gaudí, i l'assaig, centrant en els últims anys el focus en l'espiritualitat, l'amor i l'hedonisme. Molt vinculat a Andorra, era amic personal d'Esteve Albert, en el qual es va inspirar per construir un dels personatges principals de 'L'últim càtar', novel·la amb la qual va guanyar el premi Carlemany.
A més de la seva extensa i valuosa obra literària i assagística, deixa també una obra arquitectònica ben a prop d'Andorra. Racionero és l'autor dels capitells de les columnes del claustre modern del parc de la Valira de la Seu d'Urgell. Aquest claustre recrea el de la catedral, i una de les seves peculiaritats és que Racionero va dissenyar els capitells amb figures de personatges famosos dels àmbits de la ciència, el cinema, la política i el futbol.
Informa: Gerard Gort
Imatge: Arxiu
Locució: Oliver Jaén
Comparteix:
