Josep Dallerès convida a reflexionar sobre el més bonic de la vida, el pas del temps, i de com ens comportem com a societat en el seu setè llibre, 'Pell, tot és pell'.
Josep Dallerès ens diu que tot és pell i tot té pell, un concepte amb el qual treballa per parlar de sentiments, de protecció i desemparament, del pas del temps i allò que ens envolta com la natura.
Però davant la rapidesa de la vida, el poeta ens convida a parar i reflexionar en el món en el qual vivim on ja hem normalitzat el pa i el pollastre embossat, on el treball depèn de si es penja l'ordinador o de la, cada vegada més freqüent, presència de robots a les nostres vides fins a límits on perdem la humanitat del tracte com els serveis en espera de les administracions.
Dallerès parla de límits que hem acceptat. A cop de vers ens diu que la guerra és absurda, que no pot entendre cap odi; que és qüestió de drets. L'autor té paraules per la misèria que ha deixat en nombrosos pobles, que ara porta el nom d'Ucraïna, però fa temps que la llista no para de créixer.
"Pell, tot és pell" ja és a les llibreries. En un mes en què celebrem Sant Jordi també hi ha versos dedicats a la lectura, a la llegenda i una festa que reivindica més enllà del gènere.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Nil Forcada
Comparteix:
