Les limitacions per desenvolupar la tasca periodística han estat una constant, segons destaca bona part dels companys d’altres països desplaçats als Jocs Olímpics de Tòquio. Tot i disposar d’un centre internacional de premsa ben equipat, amb tots els serveis necessaris, la dificultat per parlar amb els esportistes ha estat la principal trava en aquests Jocs.
Ubicada al districte d’Ariake una gran infraestructura serveix d’eix vertebrador per a periodistes, fotògrafs i productors d’arreu del món. L’ús de la mascareta, la instal·lació de plafons a les taules i l’amplitud dels espais són elements destacats d’aquesta sala adaptada a la situació sanitària.
"Estar aquí i que els Jocs es puguin celebrar en bones condicions és un triomf per a tots", manifesta Raúl Granado, un dels periodistes desplaçats a Tòquio. Una opinió que comparteixen altres col·legues de professió, com Fabio Canhete, per qui aquestes Olimpíades seran "una experiència única". Els desafiaments són molts". Natalia Maryanchik assegura que "una vegada vaig arribar, ja vaig notar l’atmosfera dels Jocs, segueix estant aquí. Tot i les restriccions encara hi és".
Les traves i les limitacions han estat constants. Per exemple, els mitjans de comunicació únicament tenien la possibilitat de cobrir les competicions on participaven atletes del mateix país. A més, totes les peticions per anar als llocs s’han de fer amb 24 hores d’antelació.
Per a Chibuogwu Nnadiegbulam el més complicat són les restriccions, "ja que nosaltres com a periodistes volem arribar a les fonts i que es permeti parlar amb els atletes després de guanyar medalles".
Granado explica com l'organització està denegant permisos i accessos "i això ens dificulta cada dia poder tenir una idea clara d'on podem anar". Per aquest motiu demana una reflexió al COI "perquè entenent les condicions especials per la pandèmia, almenys ho haurien d'haver explicat d'una altra manera".
Christoph Kristandl qualifica la situació de "bogeria". "Fins i tot les reserves (per assistir a les competicions) són complicades perquè has de pensar moltes coses. No pots anar a tot arreu. Però aquesta és la situació i ho hem d’acceptar".
Com a part positiva, tots tenen a la seva disposició connexió a internet d’alta velocitat, desenes de televisors per seguir les competicions i estands d’informació o suport d’empreses del sector tecnològic. Una experiència única, malgrat la pàndèmia.
Sobre Andorra, Nnadiegbulam afirma que "no ho coneixia realment", però opina que "aquesta és la bellesa dels Jocs, el fet que els països de tot arreu del món estiguin junts". És clar que conec Andorra", diu en canvi Kristandl. "Jo vinc d’Àustria i tenim alguns jugadors de bàsquet a la lliga".
Els esportistes no són els únics que han viscut una experiència diferent a Tòquio, els milers de companys de professió desplaçats al Japó també han viscut les seves particulars olimpíades.
Informa: Joel Romero
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
