Amb la recuperació progressiva de l'activat econòmica després del confinament general de l’inici de la pandèmia s’ha anat recuperant també la demanda de béns i serveis. Un restabliment de la normalitat que no s’ha produït en el mateix nivell en el cas de l’oferta, que s’ha vist més afectada per les restriccions amb, per exemple, la falta d’alguns components productius i les interrupcions de les cadenes de subministrament.
Experts com David Macià, director d’Inversions i Estratègia de Mercats de Crèdit Andorrà Asset Management, apunten, però, que aquest desajust entre l’oferta i la demanda en la gran majoria de béns no es preveu que es repeteixi l’any vinent, almenys, amb la mateixa magnitud.
El fet que l’oferta productiva no sigui suficient per cobrir l’augment de la demanda provoca un creixement dels preus.
La inflació a l’eurozona va assolir el mes passat una xifra rècord. Segons l’Eurostat, va ser del 4,9%, superant la dada del juliol del 2008, que va ser del 4,1%. Des del desembre de l’any passat el creixement ha estat exponencial. Els experts pronostiquen que la inflació s’anirà moderant l’any vinent, però situant-se encara en nivells elevats.
Per països, Lituània va ser el país amb la variació de l’IPC més alta amb un 9,3%, mentre que Malta va registrar la taxa més baixa amb un 2,4%. Alemanya va tancar el novembre amb un 6%.
Si ens fixem en els països de l’entorn, Espanya va obtenir la xifra més alta dels darrers 29 anys amb un 5,5%, mentre que la variació a França va ser del 3,4%. Una xifra similar es va obtenir a Andorra, on la variació interanual de l’IPC va ser del 3,2%, segons les dades d'Estadística.
La inflació, però, no només és provocada per aquesta circumstància, sinó que va donada per la suma d’altres, com els problemes geopolítics que han provocat un creixement descontrolat del preu de l’energia i la laxitud amb l’aplicació de tipus d’interès baixos que facilita l'obtenció de liquiditat, fet que, en definitiva, suposa un augment dels diners que circulen en l’economia.
Generalment, quan un banc central vol actuar davant d’una inflació massa elevada, apuja els tipus d’interès perquè l’obtenció de diners resulti més car i sigui més atractiu estalviar. Tot i el repunt de la inflació, el Banc Central Europeu (BCE) no preveu apujar-los. A hores d’ara són, fins i tot, negatius. La voluntat del BCE és continuar amb la política monetària expansiva, però reduint la compra de deute vinculada als efectes de la pandèmia.
Altres entitats, però, opten per encarir la circulació de diners en l’economia apujant els tipus d’interès. La Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, per exemple, preveu la retirada dels estímuls amb tres pujades el 2022. Val a dir, però, que la Fed controla tan sols l’economia d’un país, mentre que el BCE en controla 19 amb idiosincràsies i nivells d’endeutament diferents, fet que complica la gestió de la pujada de preus i la regulació amb els interessos bancaris.
Informa: Oliver Jaén
Imatge: Desirée Sala-Arxiu RTVA
Imatges cedides: Comissió Europea
Comparteix:
