L'església de Sant Roc de Sornàs és una de les moltes que es van construir al segle XVII quan Europa donava per acabada la pesta bubònica i l'economia millorava. La seva conservació durant molt de temps va anar a càrrec de la població amb tècniques no sempre adequades. Ara Patrimoni Cultural en fa una actualització que permet aportar nova informació del monument com ara la data de construcció.
La fotografia més antiga de l'església de Sornàs es conserva al fons fotogràfic de Guillem de Plandolit a l'Arxiu Nacional. Allà es pot veure veure que les finestres només eren protegides per uns barrots i el morter era de calç.
Amb el temps, però, es van fer tancaments vidriats i es va revestir de ciment que impedia la seva ventilació i que ha produït les humitats que ara s'arreglen.
"El morter de ciment genera tot el contrari, un efecte impermeabilitzador que no ens interessa perquè el mur acumula tota l'aigua. La nostra aposta ha estat retirar el màxim possible d'aquest morter i fer un arrebossat amb morter de calç, que permetrà donar més transpirabilitat a la façana. A més, hi ha un element afegit en el tema de la humitat, que són dos cambres ventilades que no es veuen, la funció de les quals és permetre l'evaporació d'aquesta aigua acumulada".
Max Vela, tècnic de Patrimoni Cultural
A banda de pal·liar les humitats, es recuperarà part del seu passat. La rehabilitació permetrà posar en valor la musicatura de la porta que fins ara estava tapada per un excés de vernís i la data que ha aparegut en una llosa sota l'arrebossat i que ara quedarà a la vista del públic.
La construcció es creia de l'any 1950 per una mala interpretació de la data que hi havia a la llinda sobre la porta. Ara ha aparegut un 1956 en la llosa a la façana que va en línia amb un document de l'arxiu comunal d'Ordino.
"En una visita pastoral van demanar al bisbe una església. S'explica que el 1958 feia dos anys que hi havia hagut una forta pandèmia i el que volien era protegir-s'hi".
Cinta Pujal, responsable Àrea de Béns Mobles i Immobles
De fet l'església està sota l'advocació de sant Roc, sant Fabià i sant Sebastià. Tanmateix aquí durant més de dos segles no es va batejar.
"No es volia batejar a Sornàs perquè no hi havia la font baptismal, que era a Ordino. Ara sí es pot fer perquè porten l'aigua beneïda".
Carme Baró, llevadora del quart de Sornàs
Ara els treballs valorats en poc més de 55.000 euros es preveu que estiguin enllestits al maig per poder acollir aquelles cerimònies que s'hi puguin fer.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Fotografia : Fons Guilem de Plandolit (ANA 1902-1933)
Comparteix:
