Avui dia podem fer-nos una foto en qualsevol moment del dia, modificar el fons i fins i tot posar-nos filtres, durant molts any la fotografia era exclusiva dels més adinerats. Hem entrat al fons de Casa Cremat per fer una ullada a unes instantànies on el postureig era més arcaic.
Temps era temps en què davant un fotògraf el semblant havia de ser seriós, molt seriós. I és que algunes d'aquestes fotografies s'utilitzaven per a la documentació. Son algunes de les que apareixen al fons de Casa Cremat i l'autor era el mateix Josep Lluís Molné, un dels creadors de l'elèctrica massanenca Nord-Andorrà.
Fent una ullada a les digitalitzacions fetes per l'Arxiu Nacional durant el 2020 i 2021 hi trobem autèntics estudis de luxe improvisats amb teles de color uniforme, estampades, amb cortines o decorades amb el paisatge d'un jardí amb balustrada romànica digne de pel·lícula. N'hi ha que continuen sense riure, altres en el dia de al comunió ens deixen endevinar la il·lusió. Però entre ells, apareix una nena, Eleonor Molné, que ens regala la més absoluta felicitat recolzada en una cadira, una escena que sembla improvisada enmig de la sessió.
Les cadires, que tantes vegades s'han fet imprescindibles perquè els petits s'hi enfilin i per dimensionar el resultat. A alguns aquest teatre els produïa un cert espant. A d'altres, en canvi, semblava que la càmera els agradava i dialogaven amb ella posant amb la mirada a l'infinit, amb la mà sota la barbeta i amb el bo i millor de la casa com dos galls dissecats que devien formar part de la decoració. També hi trobem fotografies que avui en dia ens farien posar les mans al cap, com un nen amb una arma. Allò eren altres temps que l'autor va tenir l'interès de recollir amb la seva càmera.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Arxiu Nacional Andorra (Fons Casa Cremat)
Comparteix:
