El desequilibri entre el preu i el salari base és una de les principals queixes en relació al problema de l'habitatge. Hi posem el focus a través de cinc històries personals amb escenaris molt diferents però amb un denominador comú.
Les dificultats per afrontar els preus de lloguer són freqüents i s'han agreujat amb la pandèmia. Un fet que ho mostra és que el nombre de sol·licituds pels ajuts del Govern per al 2021 ha crescut molt en comparació amb les anteriors convocatòries, que van començar el 2006. Hi posem el focus a través d'alguns testimonis en primera persona.
Sandra Garcia pateix diverses patologies i té una pensió d'invalidesa que considera que és insuficient. La família vol canviar de pis, un pas que s'ha convertit en un abisme. Explica que el seu marit "va d'ERTO en ERTO" i estan patint diversos problemes "per fer front als pagaments del lloguer, la llum, els menjadors, les despeses mèdiques...". Diu que haurà de marxar "perquè no hi ha manera d'arribar a un acord". Està buscant pis "desesperadament" i es troba "amb preus que són una barbaritat, són salaris complets". A més, té un animal "i en molts pisos no els volen".
Un altre testimoni anònim, de 21 anys, vol emancipar-se de casa els pares. Porta mesos buscant un lloguer assequible. "Comença a molestar el fet de seguir mirant i l'únic que trobem és sempre el mateix: pisos petits i cars, ja sigui cèntric o fora", manifesta. El preu més baix que ha trobat és "de 700 euros al centre, i de 630 a Sant Julià" i, tot i això, no hi arriba amb el sou que guanya.
La Jèssica Garcia viu a Canillo amb el seu fill i busquen un pis més ampli, una opció molt complicada tant al centre com a parròquies altes. Apunta que "la problemàtica rau directamet en els preus desorbitats". "Hi ha molt pis turístic i de luxe però per la gent del poble no n'hi ha. No podem escollir, directament no pots ni mirar perquè o pagues el lloguer o menges".
En Pere Balsa és propietari d'una granja-pastisseria. Tant ell com la seva dona són autònoms i han trobat a faltar més suport al col·lectiu per part de l'administració. Remarca la dificultat d'accedir als ajuts "pel fet que ets autònom i teòricament cobres 2.000 euros al mes, quan la realitat és que hem estat dos mesos sense cobrar una nòmina". La situació els fa "estar en alerta, treballar les hores que calgui" i récorrer "al raconet que hem fet per Nadal per sobreviure fins que la situació es normalitzi una mica".
Jordi Freeman és monitor d'esquí i guia cultural a l'estiu, i no treballa des que va arribar la pandèmia. Té un fill menor a càrrec, fet que li dona forces. "Sabíem que arribarien les ajudes, encara que tard, i de cop i volta l'1 de gener et trobes que no tens seguretat social. Ni jo ni el peque. I aquí és on fa més mal", manifesta. Lamenta que "després de més de 30 anys cotitzant de cop et diguin que se t'ha acabat quan saben que, quan rebi l'ajuda, la tornaré a tenir". Diu ser conscient que és complicat per a tothom però creu que "ha faltat celeritat a l'hora d'entendre que si l'ajuda no arriba a final de desembre, no puc pagar un pis".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Nil Forcada-Marta Pons
Grafisme: Jaume Sastre
Comparteix:
