Reportatge: Elvira Geli, 20 anys de lluita amb l'ADA contra la violència vers les dones 

Fa 20 anys que l'Elvira Geli és la mediadora social de l'Associació de Dones d'Andorra. Geli fa balanç de com ha evolucionat la seva tasca. "Quan vam començar... encara és una bogeria. Porto 365 dies un mòbil, on la gent truca i explica la seva situació. Abans era súper esgotador perquè no hi havia gaire cosa. Érem nosaltres i l'Associació Migrants d'Andorra. Anàvem a full equip. Quan trucava algú era: acompanyaments a Batllia, policia, hospital... ho fèiem tot."

Tot ha evolucionat i ara hi ha més portes on buscar ajuda. La tasca de l'Elvira s'ha convertit més en un acompanyament. Així ens ho explica ella. "Jo de vegades m'hi passo hores aquí a l'ADA escoltant a la gent. Que potser no arriba a denunciar i no arriba a fer res, però explica les seves coses, les seves mancances... les seves penes." I destaca que la majoria d'elles "volen ser escoltades. A part d'anar al SIAD i que oficialment li fan tot, diuen i després què?".

Durant aquests anys s'ha trobat amb casos molt diversos. 

"Gent jove que es casava i en acabat rebia maltractament per part de la seva parella. Jo recordo algun cas en què et diuen: ho he explicat a casa meva i pobra de tu que denunciïs, perquè això és normal. La meva mare em diu que això és normal. I jo no vull passar per aquí. Les meves amigues, les meves companyes de feina em diuen: què fas aguantant? I arribar el cas d'aquesta noia de posar una denúncia i la seva família donar-li l'esquena."
Elvira Geli, mediadora social de l'Associació de Dones d'Andorra

Però no tots els casos que ha atès han estat de violència de gènere. També se n'ha trobat de violència cap a un mateix. "Recordo el cas d'una senyora que es maltractava ella. I cada vegada que ella es maltractava es cridava a la policia, s'agafava el marit, es tancava... parlo de fa anys, i hi havia alguna cosa que tant a nosaltres, com a la forense com a la policia no ens quadrava". Al final, es va acabar descobrint després que el marit insistís a dir que ell no feia res que "era ella mateixa que es pegava, i que s'ho feia tot ella. I això a mi em va saber molt greu, perquè penso que és una falta de respecte cap a la gent que realment pateix maltractament."

Els més complicats, això sí, són aquells casos en què hi ha fills enmig.

"Aquests nens i aquesta dona tenien molta por, perquè vivien en un carrer, en una planta baixa, i una vegada ja havia passat la denúncia i havia passat tot, la seva exparella es posava davant de casa, allà, no feia res, però la mirava, es miraven, i feien gestos... els nens i ella estaven espantadíssims. Recordo que em trucaven i em deien: torna a estar aquí. I jo els hi deia: doncs truquem a la policia. Quan jo baixava i venia la policia, aquesta persona, evidentment, ja no hi era."
Elvira Geli, mediadora social de l'Associació de Dones d'Andorra

Uns dels casos que sorprenen: els de maltractaments en dones grans que no s'arriben a conèixer mai perquè prefereixen no explicar-ho. Geli afirma que s'ha trobat amb dones que "han aguantat i segueixen". I considera que no ho faran mai "perquè són d'una altra generació."

O dones que tornen a caure amb la mateixa pedra uns anys després. La mediadora comenta que aquí entra en joc el sentiment de culpabilitat. "Al cap d'uns anys et diuen: et torno a trucar. I tu els hi preguntes: estàs bé? Doncs no, m'he tornat a ajuntar amb un noi i resulta que el mateix. I dius ostres, no n'aprenem. I et diuen: al principi no era així! I tu dius: no n'aprenem". 

I és que per a més campanyes de conscienciació que es facin, el problema és un altre. La por a denunciar. Geli detalla les dificultats que hi ha a l'hora de fer el pas. "Molta gent per vergonya. Molta gent per por. Molta gent perquè hi ha nens i pensen quin embolic, deixem-ho estar per quan els nens siguin grans. Aguantem, no passa res. I sobretot perquè és un país molt petit i és molt complicat."

Perquè el que sobra per damunt de tot en aquest món, i que difícilment desapareixerà, és la violència. "Ens hem tornat una societat molt egoista i molt rondinaire. La crisi? Pot ser. Però tot això fa que estiguem crispats i que qualsevol cosa fa que exploti la gent."

Malgrat tot, però, aquest divendres també és un dia per acabar amb un missatge positiu.

"Totes ens en sortim i totes tirem endavant. Que en aquell moment ho veus tot negre, evidentment. Un maltractament és més complicat, evidentment. Però tot i això ens en sortim. I jo quan trobo dones que se n'han sortit, que tenen una nova parella, que estan bé, o com aquesta nena que s'ha fet gran i té la seva parella i està bé... dius xapó! Se'n surten".
Elvira Geli, mediadora social de l'Associació de Dones d'Andorra

Informa: Laura Massegú
Imatges: Sergi Linares-Kevin Ribeiro-Andreij Cristancho