Conèixer quantes papallones tenim al país i quina és la seva adaptació al medi. Amb aquest objectiu va néixer el 2005 un projecte coordinat per Andorra Recerca + Innovació que ha permès detectar 60 espècies, un 20% de les quals estan en regressió. Algunes causes són ambientals, però també humanes. Dues d'aquestes espècies participen d'un altre projecte de seqüenciació del seu genoma, clau per conèixer-les encara millor i establir plans de conservació.
En els darrers 17 anys, una vintena d'investigadors i observadors aficionats han estat visitant durant la primavera i l'estiu diferents punts del país per anotar totes les papallones diürnes que veien. S'ha pogut crear així un registre amb 60 espècies. El projecte, que rep el nom de 'Butterfly Monitoring Scheeme d'Andorra', hi ha un total de 10 itineraris fixats i el treball de camp s'estén de març a setembre.
Aquesta recerca ha permès detectar una problemàtica que va a l'alça: un 20% de les espècies han anat perdent població, en part, per l'augment de les temperatures. L'investigador d'Andorra Recerca + Innovació Roger Caritg subratlla que "un dels fenòmens principals de la regressió de les papallones és el canvi d'usos del sòl." I és per això que alerta que "la conservació dels hàbitats és bàsica, i això s'aconsegueix artificialitzant al mínim possible els nostres ambients, cuidant-los, tenint cura de no malmetre l'entorn i ,després, fent una gestió adequada".
Dues de les espècies que generen més preocupació són la coure violeta i la lleonada de muntanya, ambdues en regressió. Són protagonistes d'una altra línia de recerca que té l'objectiu de seqüenciar el seu genoma.
L'investigador d'Andorra Recerca + Innovació, Manel Niell, explica que "el genoma és el llibre d'instruccions per construir l'ésser viu. Si nosaltres coneixem aquest genoma, podem conèixer quines adaptacions tenen els organismes en el medi ambient en el qual es troben". També afegeix que "en el cas d'espècies amenaçades, el que passa és que les poblacions disminueixen molt. En haver-hi pocs individus, hi ha més probabilitat que hi hagi consanguinitat i una malaltia que podria ser rara, pot expandir-se dins la població. Gràcies a aquesta genòmica, podem arribar a saber quines potencials malalties poden tenir i saber si es presentarà un declivi en aquesta població a causa d'aquesta consanguinitat o malalties potencials".
Tot i que les mostres són d'Andorra, la seqüenciació es realitza al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) de Barcelona, lligat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), que compta amb una tecnologia més avançada per poder fer aquests processos. Els insectes es congelen en viu per tal de protegir al màxim aquesta informació i l'objectiu és que ben aviat es puguin afegir a la iniciativa altres espècies d'especial interès al Principat, com és l'isard.
Aquesta anàlisi de papallones procedents d'Andorra forma part del projecte 'European Reference Genome Atlas' (ERGA) de seqüenciació d'espècies d'àmbit europeu que, al seu torn, s'integra dins un estudi a escala mundial, que rep el nom de 'Earth biogenome project'.
En relació amb les possibilitats que ofereix estudiar el genoma, una de les responsables del projecte ERGA i catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona, Montserrat Corominas, explica que per exemple pot ajudar a fer una millor conservació d'espècies. Pel que fa a la modificació d'espècies, aclareix que tot i que "la gent li pot fer por, fa molts anys, des que es coneix l'agricultura, que les espècies s'han anat modificant. Ara hi ha tecnologies noves de modificació que, per fer-les de manera correcta, és necessari saber el genoma".
També ressalta que seqüenciar el genoma del màxim d'espècies possible permet aportar "un nivell més d'informació que ajudarà a prendre decisions, com ara, a l'hora de definir quina ha de ser la política de preservació d'aquestes espècies".
En aquest sentit, matisa que tenir la seqüenciació d'un genoma no és profitós, sinó que el gran repte, que ja s'està fent a escala mundial, és aconseguir tenir-lo del màxim d'espècies possible per tal de fer comparatives i conèixer a fons el comportament, l'adaptació i l'ajuda que necessiten cadascuna d'elles. Un estudi afegeix que ben segur permetrà aportar molta més informació de la que té la ciència actualment.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Sergi Linares - Nil Forcada
Comparteix:
