L'Associació per la defensa del jovent en risc d'Andorra publica cada setmana a través de les xarxes relats d'infants i adolescents que pateixen o han patit bullying. L'objectiu és mostrar que es tracta d'un problema molt present que en moltes ocasions s'invisibilitza i s'aparta sense buscar la solució. A través de testimonis com els que coneixeran a continuació es vol trencar el silenci.
La Sylvette va patir assetjament escolar dels 11 als 18 anys i des de fa uns dies ho ha començat a explicar a través de les xarxes socials. Va començar a publicar petits vídeos mitjançant la plataforma Tik Tok i després ho ha fet a Instagram i ja ha rebut desenes de comentaris.
Recorda que l'empenyien i li trencaven i amagaven les coses des de les nou del matí que entrava a l'escola fins a les cinc que en sortia.
Confessa que en aquell moment, els companys "normalment li giraven la cara, no es paraven a ajudar" i, per altra banda, els professors li deien que "no fes cas, que aquestes coses passaven entre els nens".
"Realment pateixes perquè no saps què fer, només vols estar sol i que no et vegi ningú". Aquest era el sentiment que tenia la Sylvette durant tots els anys que va patir bullying. I, tot i que li agradava molt estudiar, molts dies deia que estava malalta per evitar anar a classe.
Com a conseqüència, constata que posteriorment a l'etapa d'escolarització han anat sorgint obstacles, com ara "depressions, problemes amb l'alimentació, canvis d'humor que no entenia". Després d'acudir a diversos psicòlegs, li van trobar d'on venia el problema: l'assetjament escolar.
Vist en perspectiva, en aquests moments la Sylvette arriba a la conclusió que "moltes vegades els nens no són conscients del mal que fan i aleshores l'escola hauria d'estar formada perquè aquest problema parés a allà i no s'extengués a casa o a altres llocs". Després d'obrir-se al seu entorn i darrerament de forma pública a les xarxes, afirma amb convenciment que "explicar-ho ajuda a molt perquè et desfogues i et treus un pes de sobre. Aleshores penses que és una pena no haver-ho fet abans".
Sota l'anonimat, un fill i la seva mare també han volgut donar el seu testimoni. Sobretot reivindiquen més atenció i suport per part dels centres educatius. Fent referència al bullying que va patir d'infant, el testimoni explica que els autors "sempre van en manada, així és com es fa el bullying. Si no hi formes part, et sents dèbil i aleshores es focalitzen amb tu". També detalla que l'empenyien i l'agredien físicament.
Des de la perspectiva de la mare, els professionals de l'escola "es renten les mans perquè no volen infants o joves amb problemes perquè això els suposa una dificultat afegida". En aquest sentit, considera que no veu que hi hagi solucions fermes per acabar amb aquestes situacions.
El fill confessa que després del patiment acumulat, al final va ser ell qui va començar a fer bullying i, a continuació també va cometre actes delictius, com ara robar a una escola.
La mare subratlla que el fill "sempre era vist com el dolent però no estaven veient realment què és el que li estava passant". En aquest sentit, reivindica que s'estudiïn i es tractin més a fons els casos i no s'enviïn a centres de fora d'Andorra. També proposa que es creïn serveis especialitzats a la mateixa escola on acudeix l'infant.
En aquest cas, el testimoni que va patir assetjament va "fer el clic" i adonar-se de com havia evolucionat el problema quan estava lluny de casa i, per aquest motiu, la mare reitera la necessitat de donar més eines i suport a aquests casos a dins el país, per així poder estar a prop de les famílies.
El testimoni reconeix emocionat que "una vegada has expressat tot el dolor que guardaves a dins i d'alguna manera ho superes, aleshores ets un altre tipus de persona, ets la persona que sempre has sigut ,però no ho has pogut demostrar abans per tot el que t'han fet".
Informa: Laura Cugat
matges: Sergi Linares
Comparteix:
