Els tractaments amb cèl·lules mare són un tipus de teràpies avançades que estan al centre de nombroses investigacions arreu del món, també a Andorra. S'espera que, en un futur pròxim, es converteixin en una alternativa per curar certes malalties.
Les cèl·lules mare ja s'utilitzen en trasplantaments de medul·la òssia per tractar la leucèmia, el VIH o patologies traumatològiques, però tenen un gran potencial en ser altament regeneratives. Hi ha científics que han creat models d'embrions a través d'aquest tipus de cèl·lules.
L'Esther Sebastià ha pogut salvar la cama gràcies a un tractament basat en cèl·lules mare obtingudes a través del greix de la zona abdominal. Ella ho té clar: "Vida normal? No sé si és vida normal el que jo tinc, però tinc qualitat de vida. Faig pràcticament de tot"
Fa dos anys, mai hauria imaginat que podria tornar a caminar i menys encara pujar a una bicicleta. Li van diagnosticar arteriopatia obliterant, una malaltia que impedia que li arribés sang a un dels peus i, com a conseqüència, se li gangrenava "i es va començar a posar tot de color negre a part de tot el dolor insuportable".
El seu metge especialista angiologia i cirurgia vascular, Efrem Gómez, confessa que van sentir impotència perquè "ho vam provar tot i es va operar fins a 10 vegades, però malaltia progressava i el tractament fallava".
Hi havia dues alternatives: amputar la cama, un procés cobert per la CASS, o un tractament experimental privat, molt costós, i basat en cèl·lules mare amb una eficàcia que depèn de la qualitat de les cèl·lules. L'Esther es va aferrar a la segona opció. A un tractament consistent "a extreure una part de teixit adipós o greix de la zona abdominal de la pacient", segons explica l'Alba Casamayor, la directora científica del laboratori Cellab.
D'allà s'obtenen les cèl·lules mare, que es van tractar al laboratori. Després de passar un control de qualitat, el mateix dia es van infiltrar a la cama de la pacient a través de la tècnica de la doctora Montserrat Salarich, experta en la matèria. Un clar avantatge era que en cap cas podia rebutjar el tractament, ja que està basat en les seves pròpies cèl·lules.
"Es redueix la inflamació" continua Casamayor "i, per tant, afavoreix que es puguin tornar a produir vasos sanguinis, ja sigui de les pròpies cèl·lules de la pacient o partir de les que hem infós amb aquest medicament". Al seu torn, el doctor Gómez reconeix que "això a les guies de pràctica clínica no surt com una recomanació i estava molt escèptic, però no teníem res a perdre en aquell moment i vam aplicar el tractament. No entenia el canvi de color de l'extremitat d'abans i després del tractament, em va sorprendre molt".
I a poc a poc el peu va anar recuperant-se, tot i que li van haver de tallar les puntes de dos dits. L'alegria de l'Esther és immensa. Té dos desitjos, "posar-me uns esquís, que l'altre dia me'ls vaig provar, i que la gent sense recursos pugui accedir igualment al tractament". I és que, al seu parer, caldria més suport i cobertura per part de la seguretat social per agilitar tots els passos del tractament.
Segons els experts, el futur va cap a descobrir el potencial d'aquestes cèl·lules que es poden extreure del teixit adipós, però també del cordó umbilical i del moll de l'os. La directora científica del laboratori Cellab vaticina que "el que tenim ara no té res a veure amb el que tindrem d'aquí a 10 anys a nivell de processos productius, controls de qualitat i matèria prima. Tots aquests avenços faran que s'abarateixin molt més els costos".
Les cèl·lules mare s'emmagatzemen en tancs que estan 192 graus sota zero. Cellab en té diversos i concretament per aplicar aquest tractament a l'Esther va haver de demanar l'autorització a l'executiu, tenint en compte que és un procediment encara experimental.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Fernando Montero - Andreij Cristancho
Imatges cedides: Cellab
Comparteix:
