- Agustina Grandvallet ha dimitit com a presidenta de la Federació d´Associacions de Discapacitats, tot i que es manté al capdavant d´AMIDA. Grandvallet ha estat quatre mesos presidint la federació després de la mort de Pere Valls. - SDP alerta que Europa estudia un reglament que podria implicar la necessitat que els andorrans haguessin de sol·licitar visat per poder viatjar als estats de la Unió Europea. El Govern ho ha negat i ha informat que Andorra està dins la llista de països exempts de demanar aquest visat. - "Per començar, en català". És la nova campanya de Política Lingüística dirigida al sector de la restauració. Hi participaran 928 establiments i s´hi ha destinat un pressupost de 16.000 euros. La campanya vol fomentar l´ús de la llengua oficial en bars i restaurants. Ara l´índex d´atenció en català es situa en el 35%. - La Massana, Andorra la Vella i Escaldes Engordany han viscut aquest dimarts una de les jornades més tradicionals, l´escudella de Sant Antoni. Un plat d´hivern que segur que ha ajudat els participants a mitigar el fred. - La neu ha donat pas al fred, al gel i al vent. La baixada de les temperatures ha complicat sobretot la mobilitat en les zones urbanes on ha estat molt díficil caminar pels carrers. Els termòmetres continuaran baixant aquesta nit. La més baixa ha estat de 21 graus negatius a la Font d´Arinsal.
AM En Directe RNA En Directe ATV En Directe

Blog d'Andorra Difusió

  • “Au nena, vés amb la mare!” Capítol 4: l’exposició dels nens a les xarxes

    “Au nena, vés amb la mare!” Capítol 4: l’exposició dels nens a les xarxes

      01 de setembre, 2016 - 11:29  |     au, nena, vés amb la mare!

    Intentar que un músic, que viu pendent de les filigranes simbòliques de l’aire en moviment, escrigui en un idioma tan concret com aquest és una bogeria. I, a més, si se li demana que abandoni la seva dèria de fer reviure les idees de senyors italians o alemanys, morts fa tres segles, per a explicar les seves pròpies vivències és una crueltat. 

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 3: Les guarderies

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 3: Les guarderies

      19 de maig, 2016 - 11:10  |     au, nena, vés amb la mare!

    El subcomandant Pol es manté, seriós, a la seva cadira, m’ha demanat que no encengui massa llums, la penombra ja li va bé. Tot i així s’ha preocupat de si jo podria escriure amb tan poca llum, li he dit que gravaria la conversa, que no em molestava pas la foscor i que si estava preparat. “Per on començo?” “Pel principi si no és molèstia” s’acosta al llindar de la cadira, posa els peus ferms a terra i amb la mà s’espitja els ulls com si volgués girar-los cap al racó del cervell on neix la memòria. “Com vostè vulgui…” agafa aire a poc a poc com si hagués de cantar una ària de Puccini o fer una immersió a pulmó. 

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 2: "Vinc a inscriure la meva filla"

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 2: "Vinc a inscriure la meva filla"

      17 de març, 2016 - 09:39  |     au, nena, vés amb la mare!

    Si poguessin, les senyores del registre civil farien un àlbum amb les cares dels pares que hi passen. Sense dutxar ni dormir, mal afaitats, amoïnats per si porten tota la documentació. Però les senyores del registre civil no volen un àlbum de pares mal endreçats, volen un àlbum per enviar als senyors que fan els diccionaris d'arreu del món per demostrar-los que les paraules "orgull i satisfacció" no són la cueta del discurs de Nadal de cap corrupte tarat per la consanguinitat, ni res del que tenen escrit a les pàgines dels seus volums. L'orgull és la brillantor d'aquells ulls enfonsats dins un sacs oculars inflamats i la satisfacció és la sensació que inunda l'ascensor de baixada de la primera tasca encomanada exclusivament al pare. Així ho va fer el meu, i abans el seu...

  • Au, nena, vés amb la mare! Capítol 1: El naixement

    Au, nena, vés amb la mare! Capítol 1: El naixement

      10 de desembre, 2015 - 10:54  |     au, nena, vés amb la mare!

    Mai havia volgut fills, bé potser menteixo i algun cop havia fantasiejat a tenir-ne, de fet, sempre he volgut una filla. I, per arts que ningú coneix, ens vàrem trobar la meva dona i jo (pot ser que em deixi de literatura barata i expliqui que les arts estranyes són dos ordinadors i el xat del Facebook). Doncs això, que finalment, després del millor moment  vital pel gènere masculí...