Avui tot són presses i càlculs d'hores per veure en quin moment ens podem escapar a fer les últimes compres per acomiadar l'any amb un bon sopar. Si alguna cosa marca aquesta nit, a banda del tradicional raïm i els bons propòsits, és la intenció de començar l'any amb la panxa ben plena.
Les caixes treuen fum amb les compres de darrera hora que, avui, més que per les presses, són perquè especialment es consumiran productes frescos. Per això bull la peixateria i els encarregats de la fruita no paren de treure caixes. Els torrons, raïm i bosses de cotilló marquen la festa però, a banda dels productes més tradicionals, cada casa té el seu costum i el menú varia poc d'un any a l'altre. Així, les estrelles veritables d'aquesta nit són el peix, el marisc i alguna bona peça de carn per quedar tips. Hi ha a qui no li agrada cuinar i busca un sopar més senzill. Són dates en què la taula és el protagonista principal; normalment envoltada d'amics o familiars i, per tant, els cuiners no escatimen en detalls per quedar bé i que el menjar no sigui el que espatlli la festa. Per això, la majoria no s'hi miren massa, en el preu, malgrat les situacions particulars de cada casa. Cadascú procura bons detalls un pèl més enllà del que dóna la butxaca. Alguns, ens diuen, no miren el preu perquè no tenen temps, altres no s'han fixat i hi ha qui pensa que "al mal temps bona cara" i que, malgrat la crisi, són dos dies l'any i val la pensa fer l'esforç. Altres, en canvi, prefereixen repartir-ho durant l'any i no es tornen "bojos" i llancen "la casa per la finestra".Les presses fan oblidar els preus sabent que les vaques magres vénen soles i, almenys, acomiadar l'any amb una forma d'estar-ne fart.Informa: Toni Vila Imatge: Josep M. Garcia
