La reforma de les avingudes Martí Alanis i Francois Mitterand prioritzarà els vianants i potenciarà les places

www.andorradifusio.ad

Recuperar la trama històrica anterior a la construcció de la carretera general, prioritzar els vianants i humanitzar és l'objectiu de la reforma de les avingudes Martí Alanís i Francois Mitterand d'Encamp. Les obres podrien començar al gener.

El projecte vol reduir la importància del cotxe donada pel pas de la carretera general fa un segle i retornar a l'ús social d'èpoques anteriors. Per això es recuperen les places del centre unificant el paviment amb granet que distingirà amb bandes de color vermellós la trama antiga.

L'arquitecte Miquel Mercé l'ha descrit com "un espai molt més monumental, històric i pensat en el vianant, en el que la gent hi passi temps".

Els trams en que es mantindrà el caràcter d'avinguda continuarà asfaltada tot i que amb una ampliació de les voravies, més vegetació i nou mobiliari.

"Una de les fórmules que hem utilitzat per fernar el vehicle, aportar seguretat i millorar l'espai públic es donar un mínim de dos metres de voravia d'un costat i el màxim de l'altre que pot anar entre i cinc metres", ha afegit Mercé.

Les obres podrien començar al gener i tindran un temps d'execució d'entre 8 i 9 mesos. Costaran entre 4 i 5 milions d'euros. Els propietaris de la zona hauran de contribuir a través de les contribucions especials, entre el 15 i el 20% del cost global.

Jordi Torres, cònsol major d'Encamp, ha explicat que "que ells financien la part de davant dels seus béns immobles, i l'hauran de finançar en un tant per cent. Afegeix que "aplicarem els mateixos criteris que al Pas de la Cas".

El projecte de Mercé identifica tres centres a potenciar a Encamp, el que es reformarà en uns mesos, el que es troba davant de l'actual Museu de l'Automòbil i la zona de la Prada de Moles. Aquests dos últims quedaran per a més endavant.

Informa Ana Alamán
Imatge Anna Romagosa

 

Comparteix:

La gran majoria dels titulats superiors treballen a Andorra i es senten satisfets de la formació El TS desestima les recusacions de magistrats en la causa primera de BPA