Aquest mes es compleixen 10 anys de la publicació del primer número d'"Arxivand", el butlletí de l'Arxiu Nacional d'Andorra. Es publica dos cops l'any: al juny i al setembre. L'eina ha permès difondre tota la feina vital feta des d'aquest centre de coneixement del país.
Sovint la feina dels arxivers passa desapercebuda, però sense ells la gestió del patrimoni documental i, per tant, d'una part importantíssima de la història dels territoris, seria impossible. Amb la finalitat de donar a conèixer tots els passos que s'anaven fent, des de l'adquisició de nous fons fins a la modernització cap al digital, es va començar a emetre un butlletí de poques pàgines, en què s'han entrevistat professionals del camp i s'hi han presentat també recerques i documents.
"Han sigut més de 21 números", afirma la cap de l'Àrea d'Arxius i Gestió de Documents, Susanna Vela, Destaca el "bon treball en equip i que ha rebut una bona resposta per part de la ciutadania". Els butlletins serveixen "per justificar la feina que fem, els fons que ingressen, com es tracten, quins projectes de futur hi ha, la qualitat de les recerques, i també hem fet moltes entrevistes a professionals del sector". Segons Vela, "la feina no s'acaba mai" i més ara amb la revolució de l'entorn digital, "que ens està portant a altres reptes i problemes que no ens va portar la documentació en paper".
Amb el pas del temps, el perfil dels usuaris de l'Arxiu també ha anat canviant i a hores d'ara ja no només hi van investigadors, sinó també juristes i particulars.
L'Arxiu Nacional d'Andorra preserva més de set quilòmetres linials de documents. Però tots aquests fons encara han de continuar creixent. Tot i que molt del material ja és en format digital, continuen existint els problemes de sempre: la manca d'espai per a l'emmagatzematge i de recursos personals i econòmics.
Informa: Rubén Carcellé
Comparteix:
