L'aeroport d'Andorra tindria un cost entre 500 i 700 milions d'euros, que es podrien sufragar a través d'inversors privats que segons la Cambra de Comerç ja s'han interessat en el projecte. La infraestructura se situaria en els terrenys de Concòrdia, a Grau Roig, amb una pista de 2.000 metres capaç d'acollir aeronaus de fins a 220 passatgers. Els informes encarregats per la Cambra avalen la viabilitat tècnica del projecte.
Fins ara s'han elaborat dos estudis de viabilitat: un de reglaments operacionals i el segon de viabilitat de la infraestructura. S'ha redactat dos informes, a càrrec de NavBlue, filial d'Airbus, i CGX, per avaluar l'orografia, les condicions de vol i la ubicació idònia de la pista d'aterratge i del conjunt de la infraestructura.
El cost final del projecte quantificat pels especialistes se situaria en les previsions que havia fet la Cambra de Comerç. "Entre 500 o 700 milions d'euros", diu el president de l'entitat, Miquel Armengol. Assegura que "és la valoració que han fet amb moviments de terra i construcció, el que es diu popularment 'un projecte clau en mà". "És un aeroport que es podria fer en dues fases".
L'aeroport disposaria d'una pista de 2.000 metres, adequada per acollir aparells de fins a 220 passatgers, és a dir, de mitjà i llarg trajecte. Models com per exemple l'Airbus 320 o el Boeing 737, els més utilitzats per les companyies low cost i els més efectius en consum reduït i amb menys impacte acústic.
Això permetria portar turistes d'un radi geogràfic de 5.000 quilòmetres. Des de la Cambra destaquen que els informes avalen la viabilitat del projecte.
Armengol assegura que diversos grups empresarials, un dels quals és andorrà, s'han interessat en la inversió a canvi de la concessió.
L'aeroport plantejat seria compatible amb el d'Andorra-la Seu, atès que en aquest es concentrarien els vols esportius o les escoles de vol, mentre que el del Principat se centraria en vols comercials.
També segons la Cambra podria acollir el futur heliport nacional. Per aconseguir els permisos internacionals, encara s'ha d'elaborar un tercer informe, d'impacte mediambiental i acústic.
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Ruben Calvo
Comparteix:
