Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, ens fixem en el que passa a Andorra. El 2018 es va aprovar la llei de protecció per raons humanitàries que ha permès rebre vuit persones procedents del conflicte sirià. Però segons el compromís que va adoptar l'anterior Govern, en falten 12. La seva arribada així com una llei d'asil són reivindicacions que encara estan sobre la taula.
L'arribada de cinc eritreus l'estiu del 2006 va ser la primera experiència d'acollida del Principat però al cap d'un temps van marxar perquè la seva regularització era molt limitada.
El març del 2018 es va aprovar la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries per poder acollir persones que fugen del conflicte sirià. Va permetre l'arribada de dues famílies sirianes, en total 7 persones, a través d'un corredor humanitari creat per la Comunitat de Sant Egidi.
El 2019 s'hi va sumar la filla d'una de les famílies però el compromís del Govern va ser que arribessin 20 persones. Per què no hi són totes?
El responsable d'Immigració Comunitat de Sant Egidi, Xavier Vidal, ha explicat que "a primers d'any la sitaució al Llíban, que és on es fa la selecció de persones que han d'arribar, era difícil". De fet, destaca que "ecara ara la situació social és complicada".
La Covid-19 també ha influït en l'aturada del procés. La llei de protecció temporal té una vigència de dos anys i una de les opcions és quedar-se al país i sotmetre's al règim d’immigració, però per fer-ho cal tenir una feina. L'associació Obrim-los, Obrim-les fa anys que reclama la regularització d'una llei d'asil, afirma Raül Benet, un dels memebres.
Partint que Andorra és un país amb una gran pluralitat cultural, per a l'associació és necessària una mirada més inclusiva.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Txema Galilea
Comparteix:
