Casa Rossell, una col·lecció atemporal de Patrimoni Cultural

Les diferents generacions de Casa Rossell van ser gent benestant que vestien bones gales fetes per modistes, sovint de París o Barcelona i algunes peces fetes a casa, com els mitjons que es teixien. Al calaix de les sabates hi ha models a partir del 1700 que ens parlen de l'època.

La tècnica de Patrimoni Cultural, Mireia Vidal, explica el que tenien. "El mateix que passa amb les sabates passa amb les casaques, les parts de dalt o jaquetes. N'hi ha que fan vint centímetres, va amb relació amb els peus o els guants que tenen el llarg dels dits, però son molt dits molt fins". Això el que fa és demostrar que "aquella gent no menjava el que mengem nosaltres i el tarannà de vida era diferent. Una persona adulta ens trobem que tot és molt petit." 

Una de les col·leccions més curioses és la de ventalls que costa creure que tinguin segles d'història. Vidal continua detallant que el ventall tenia un missatge amagat. "El pots plegar per fer-ne mida reduïda i posara-lo a la butxaca del senyor. Igual que el ventall que podem girar i per un cantó hi ha els nens i per l'altre el senyor amb la senyora. I amb el llenguatge ocult del ventall tot servia per passar informació."

A la Casa Rossell no es llençava res, d'aquí que gran part del que van guardar avui dia ocupa tres quartes parts de la reserva de Patrimoni Cultural. Hi trobem roba interior, barrets, armes, plomes, rellotges i agulles de fer punta, així com aparells ja més moderns com planxes i ràdios. 

I la música formava part del gaudi de la família. Aquí trobem una col·lecció de vent i cordes amb peces úniques segons assenyala el tècnic de Patrimoni Cultural, Lluís Segura. "La guitarra barroca, el Josep Massagué, és del XVIII que n'hi ha molt poques a tot el món. Hi ha un conjunt de flautes travesseres. Tenim un Bernareggi de meitat del segle XIX i un flajolet nord-català."

Les visites es poden fer cada divendres fent la reserva a Patrimoni Cultural.

Informa: Rosa Alberch 
Imatges: Kevin Ribeiro