El sistema de pensions pateix la manca d'adaptació a una nova realitat demogràfica. És un dels factors que ha comportat la delicada situació actual. Així ho considera la directora del Fons de reserva de jubilació.
Històricament, els sistemes socials se sustentaven en una demografia amb una majoria de població jove que, amb la seva aportació, cobria els sistemes de pensions. Però en quatre dècades aquesta tendència ha canviat progressivament.
Una més gran esperança de vida conjugada amb altres factors, com ara que les cotitzacions no s'han corregit en consonància, ha generat una situació delicada que posa en perill el sistema de pensions.
Andorra no va aplicar les modificacions escaients, tot i les advertències dels estudis actuarials.
"El nostre sistema no s'ha adaptat a aquesta evolució demogràfica amb aquesta rapidesa. S'han fet petits passos, però no amb la mateixa rapidesa que ha evolucionat la demografia".
Eulàlia Orobitg, directora del Fons de reserva de jubilació
El saldo de la branca de jubilació, uns 1.550 milions, serà negatiu el 2024 i entre el 2037 i el 2038 s'hauran esgotat les reserves.
Les inversions d'una part del fons es fan a 10 o 12 anys vista, i sempre amb un objectiu específic: aconseguir un rendiment superior a l'IPC anual.
"Ha anat complint aquest objectiu d'anar millorant la rendibilitat de la inflació de manera absolutament regular, permanent i consistent".
Precisament per evitar situacions de perill es decanten per inversions respectuoses amb el medi ambient i de bon govern corporatiu, a priori menys volàtils.
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
