L'anàlisi de la situació dels bancs a Andorra: camí cap a la concentració

www.andorradifusio.ad

Amb l'anunci de la compra de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà el sistema financer del país quedarà reduït a tres entitats bancàries. Recordem que fa uns mesos, MoraBanc també va iniciar el procés de compra de BancSabadell d'Andorra. Un camí cap a la concentració que contrasta amb temps passats. Repassem les principals operacions de compra i fusió que han propiciat l'escenari de la plaça financera actual.

L'activitat bancària a Andorra va començar als anys 30 del segle passat amb la creació del Banc Agrícola i Comercial d'Andorra, que controlava tots els recursos bancaris i es dedicava a facilitar les transaccions comercials relatives a l’agricultura i la ramaderia.

L'entrada en vigor del decret de reglamentació bancària el 1951 va trencar el monopoli i va promoure l'operativitat d'entitats ja existents, com Crèdit Andorrà, i la creació d'altres com Banca Reig, Banca Coma, Banca Cassany i la Societat de Banca Andorra, que més endavant va acabar desapareixent. Mentrestant, a més, es va autoritzar l'obertura d'una sucursal de La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi de Catalunya i Balears, el que es coneix ara com a CaixaBank.

A partir de llavors es van començar a crear nous organismes reguladors i els canvis de l'accionariat estranger de les entitats van propiciar-ne fusions entre bancs.

Crèdit Andorrà va néixer el 1949. Més de mig segle més tard va adquirir els actius de la sucursal de CaixaBank, que operava a Andorra des del 1934. El darrer canvi significatiu de l'entitat ha estat la recentment anunciada compra de Vall Banc, el banc propietat del fons d'inversió nord-americà JC Flowers creat el 2015 amb els actius i actius considerats legítims de BPA, que va ser intervingut arran de la publicació de la nota del FinCen, una oficina del departament del Tresor dels Estats Units.

MoraBanc té els seus orígens el 1956 amb l'autorització de la marca Banca Mora, que es va consolidar més endavant amb la compra de Banca Coma. L'entrada a l'accionariat de Banco de Bilbao, l'actual BBVA, converteix el grup en BIBM. El 2006 els socis fundadors van comprar el 51% de les accions i des de llavors l'entitat va tornar a convertir-se en un grup andorrà. La darrera gran operació ha estat la compra de BancSabadell d'Andorra anunciada a l'estiu.

Enguany Andbank celebra 90 anys d'existència. La seva història comença amb la creació de la primera entitat al país, Banc Agrícol i Comercial. La fita més important va arribar el 2001 amb la integració entre Banc Agrícol i Banca Reig per donar pas a l'actual Andbank.

A falta de materialitzar-se els dos acords de compra, la plaça financera disposa de cinc entitats.

Volum de benefici assolit l'any passat

Encapçala la llista Crèdit Andorrà amb prop de 32 milions, tot i que segueixen de molt a prop MoraBanc i AndBank al voltant dels 30. BancSabadell d'Andorra va obtenir 10 milions. Per últim, Vall Banc va anunciar un benefici recurrent d'1,7 milions, tot i que els resultats finals van ser negatius per amortitzar l'antiga plataforma tecnològica.

Preocupació pels llocs de feina

Si bé en clau econòmica i financera s'aprecien aquests moviments, socialment preocupa els llocs de feina que probablement es perdran.

Aquest és un dels neguits a hores d'ara pels dos acords de compra anunciats aquest any: la gestió dels recursos humans. La incògnita rau en si les entitats compradores són capaces d'absorbir la plantilla dels bancs adquirits o si realment necessiten tants treballadors, ja que es poden duplicar perfils.

Segons el darrer informe anual de l'Associació de Bancs, el 2020 hi havia prop de 1.400 persones que treballaven en el sector financer, xifra que representava prop del 5% dels assalariats.

A tot plegat s'hi sumen els neguits que es generen per les conseqüències de l'acord d'associació amb la Unió Europea. L'executiu ja dona per fet l'arribada de bancs europeus.

Informa: Oliver Jaén

Comparteix:

Encamp confia a poder tirar endavant el telefèric d'Engolasters La CEA demana flexibilitzar les quotes per donar més pes al criteri de l'empresa en les contractacions de treballadors