Una vegada finalitzada la segona edició del postgrau en mediació, els impulsors asseguren que la implantació social és molt lenta. Consideren imprescindible que l'àmbit judicial s'impliqui per facilitar el camí. A Andorra la majoria de les persones que es formen per ser mediadors són dones.
Una vintena d'alumnes han participat en aquesta segona edició del postgrau, 17 de les quals eren dones. Tres d'elles, amb el coordinador del postgrau Ramon Tena, han participat al programa "Ara i Aquí".
Constaten certes similituds amb Catalunya pel que fa a la lenta acceptació de la mediació i en aquest sentit consideren imprescindible la implicació del sistema judicial. Recorden que la llei preveu que el mateix batlle derivi una causa perquè es resolgui en mediació, sense que això signifiqui una devaluació en la tasca dels batlles.
L'advocada i mediadora Jèssica Obiols creu que cal "fer-los veure que el fet d'enviar un cas a mediació no els treu mèrits", sinó justament evita que s'allargui a la Batllia. A més. "el cas els tornarà perquè ratifiquin l'acord".
L'objectiu de la mediació és que dues parts en conflicte trobin una entesa per ells mateixos, amb l'assessorament d'un professional. La formació que ofereix la Universitat d'Andorra és reconeguda a Catalunya i tècnicament destaca per ser molt completa. El problema rau en la manca d'implantació social d'aquest sistema per resoldre certs tipus de disputes.
El coordinador del postgrau, Ramon Tena, explica que "el que estem veient, sobretot a Catalunya, és que existeix una certa frustració". Argumenta que "moltíssima gent s'ha format en mediació però la massa crítica de mediacions no dóna. Hi ha mediadors que fan una cada any i mig i això és quelcom que no hauria de passar a Andorra".
El postgrau tindrà una tercera edició, tot i que no serà el curs vinent, ja que dependrà de com evolucioni la mediació. La intenció és que es convoqui el setembre del 2020.
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Jaume Sastre
Comparteix:
