Els experts situen la temporada de bolets d'enguany en un nivell intermedi-baix, tant pel que fa a la producció d'espècies com a la seva diversitat. També pateix un cert retard en comparació amb altres anys, ja que se n'ha començat a veure més quantitat d'exemplars fa tan sols dues setmanes.
El micòleg i investigador d'Andorra Recerca i Innovació, Manel Niell, ressalta la importància de preservar al màxim el medi ambient quan es fan activitats a la natura, com ara collir bolets, sobretot perquè els fongs hi desenvolupen un paper crucial.
La temporada de bolets d'enguany va començar bé gràcies a les pluges del mes de juliol que, per exemple, van fer créixer rossinyols. La manca de precipitacions posteriors va fer que el ritme afluixés Detalla que "l'estiu va ser molt sec amb temperatures molt càlides i això va fer que apareguessin amb cert retard". Les darreres setmanes, però, ha tornat la pluja i s'està notant.
Els bolets són el fruit d'alguns fongs, dels quals hi ha una gran quantitat arreu del territori. En total, es calcula que a Andorra hi ha aproximadament 12.000 espècies de fongs, entre les quals unes 5.000 que produeixen bolets. Se n'han citat un miler i cada any poden haver-hi noves incorporacions. D'aquest total, només una vintena es consideren espècies comestibles i relativament fàcils d'identificar.
No collir bolets desconeguts, tallar-los si en voler-los arrancar es malmet l'entorn, portar cistell per evitar que els bolets es trenquin, fet que n'accelera la descomposició, i evitar agafar-ne de molt vells o de molt joves són alguns dels consells que dona l'investigador Manel Niell als aficionats a collir-ne.
El micòleg també dona algunes claus per distingir-los bé. Per exemple, "el rovelló de veritat té una sang de color vermellós o carabassa, mentre que els rovellons falsos la tenen de color blanc".
Niells alerta que "el fredolic produeix més intoxicacions del que sembla perquè es confon amb moltes altres espècies". Per aquest motiu, diu, "si no es coneix bé, no s'hauria d'agafar". Les seves característiques: un barret fosc i una mica escamós, làmines grises i, quan es trenca, s'esquerda pertot arreu. Avisa de totes les espècies "molt tòxiques" que es poden confondre amb el fredolic. Algunes, fins i tot, "poden arribar a ser mortals".
Sigui quina sigui l'activitat que es faci a la natura, Niell recalca la necessitat de preservar al màxim el medi ambient. En aquest sentit, els fongs desenvolupen un paper essencial, sobretot per la simbiosi que mantenen amb la vegetació.
Tot i que encara falta molta investigació, s'està començant a relacionar la desaparició de determinats entorns amb l'impacte que hagi pogut patir la població de fongs d'aquell indret, per exemple, a causa del canvi climàtic. Indica que "s'ha vist en alguns llocs, i no se sap perquè, que hi ha boscos que immediatament desapareixen". A Andorra no ha passat, però en altres indrets dels Pirineus han desaparegut avetoses.
La causa concreta es desconeix, "segurament han emmalaltit i la població de fongs que hi havia a terra també té alguna cosa a veure amb la resposta dels avets". Segons afegeix el micòleg, a aquesta situació "se suma l'efecte de les contaminacions". Apunta a l'aportació de nitrogen, que "fa que canviï la relació entre els fongs i els arbres, de manera que els arbres desplacen algunes espècies de fongs perquè ja tenen nitrogen extra".
Els experts ressalten que és fonamental desenvolupar tecnologies per estudiar què passa al sòl, fet que donarà moltes claus per saber com predir i revertir els efectes del canvi climàtic.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza
Grafisme: Alberto Rodríguez-Marta Pons
Comparteix:
