Demanar ajudes, compartir pis o marxar d'Andorra són la majoria d'opcions que tenen els joves que es volen emancipar al Principat. De mitjana tenen 26 anys, tot i que, si s'observa la seva nacionalitat, les dades indiquen que la majoria d'andorrans s'independitzen amb 28 o 29 anys.
D'aquesta manera, per a molts joves emancipar-se és una utopia. Aquesta és la opinió de l'Adrian Rodríguez, de 25 anys. "Tots els joves el que volen és sortir de casa, no dependre dels pares, i amb aquesta situació que estem vivint és impossible".
I per fer-ho, l'Adrian ha de compartir pis. Ell estava vivint en un altre país europeu i ens explica que al tornar a Andorra, va quedar sorprès en veure la situació de l'habitatge que hi havia. "Vaig estar buscant pisos a través de les xarxes socials i fòrums. Em va sorprendre molt que no hi havia pisos i que els pocs que hi ha són molt cars. És una situació difícil que estiguem entrant en pisos amb 3 o 4 persones compartint-los".
De fet, explica que va ser el més complicat de valorar a l'hora de venir a treballar al Principat. I és que pràcticament no hi ha pisos i els que hi ha, entre fiances, mobles i requisits, no els poden pagar. En el cas de la Vanessa Soares, de 27 anys, marxar de casa els pares va ser possible gràcies al Jovial. "La veritat és que vaig estar mirant pisos i per una habitació demanen molts diners i vaig decidir esperar una mica fins que em toqués el Jovial".
Però ja pateix perquè el contracte se li acaba aviat i no troba res. "Estic buscant pis a veure si trobo alguna cosa bé de preu". Creu que si no hi ha cap altra opció, "al final hauré de marxar d'Andorra".
Informa: Judith Sáez
Imatges: Andreij Cristancho - Fernando Montero - Cristina Fidalgo
Comparteix:
