L'addicció és una de les malalties de salut mental amb més incomprensió i estigma i, al seu torn, no para de créixer i agreujar-se, en part pels efectes de la pandèmia i l'actual context socioeconòmic. Així ho constaten experts i testimonis, que reivindiquen molts més recursos assistencials, també per a l'entorn, que moltes vegades se sent perdut i incomprès. Coneixem la història del Pol i la seva família, que fa mig any que hi lluiten a distància.
El Pol Cerdà truca a la seva família regularment. Fa sis mesos que està en tractament lluny de casa per combatre l'addicció a la marihuana. Per als pares, potser era una forma de demanar ajuda. Per a ell, una via d'escapament del malestar emocional que sentia.
El pare, Enric Cerdà, explica que "el Pol va deixar de ser qui era, no era el nostre fill en aquell moment. Era una persona amb una malaltia que no podia controlar i que l'estava aniquilant per dins". Recorda que a vegades "arribava a casa a la tarda i s'havia fumat cinc o sis porros. La seva vida era això". Des de Madrid conversem amb en Pol, que confessa que era un hàbit que li agradava i com que el desinhibia momentàniament, es va acabar convertint en un problema".
La presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, també va patir una addicció, en aquest cas a l'alcohol, la tipologia més freqüent. Descriu la malaltia com un autèntic "infern", però recalca que amb tractament se'n pot sortir. El psicòleg clínic de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS, Xavi Sumarroca, explica que la patologia comporta una "pèrdua de llibertat". El psiquiatre clínic de l'Institut de la Ment, Joan Escoter, que també treballa al SAAS, ressalta que moltes vegades és algú de l'entorn qui primer se n'adona i qui té un paper crucial per poder fer entendre a la persona afectada que ha de demanar ajuda.
En paral·lel, també l'entorn acaba patint molt i és per això que els especialistes coincideixen en el fet que és molt important que puguin tenir un suport terapèutic. Escoter destaca que les persones que estan al voltant poden sentir-se cansades, irritades i deprimides, ja que és una situació "esgotadora". Des de l'UCA s'ofereix un acompanyament, però el col·lectiu de persones afectades reclama més atenció, també per aquelles famílies que tenen fills a centres de fora.
El pare del Pol afirma que l'ingrés aquí a Andorra comporta visitar la quarta planta de l'hospital. La mare reconeix que és una solució "provisional i cal buscar un centre a fora perquè aquí no hi ha opcions", sobretot per a adolescents. Escoter també comparteix que per a tractaments de llarga durada, que solen allargar-se un parell d'anys, en la majoria de casos cal anar a l'exterior. El 2018 va arrancar un centre per atendre joves amb addiccions o amb problemes de conducta ubicat a la Borda Jovell de Sispony, però va tancar fa un any i mig. El seu responsable explica que per motius personals va haver de deixar la iniciativa, reconeixent també que li faltaven suports.
La mare del Pol, Meritxell Cassi, reivindica que les institucions a vegades són les primeres que estigmatitzen, considerant que les addiccions s'haurien de seguir des del ministeri de Salut i no des d'Afers Socials. Tot i que hi hagi casos que sí que ho requereixin, reitera que es tracta d'un tema de salut que, a més a més, hauria d'estar molt millor subvencionat i cobert econòmicament.
En el seu cas, l'educadora social d'Encamp i els grups d'ajuda mútua de Projecte Vida "ens van salvar". Els pares confessen que es tracta d'un espai on poden obrir-se i explicar com se senten i compartir-ho amb altres famílies que poden estar en una situació similar. El doctor Escoter referma la necessitat que Andorra pogués tenir aquest servei que fins fa pocs mesos no existia. Per la presidenta del projecte, Eva Tenorio, "és un espai on les famílies poden parlar sense ser jutjades, ja que moltes vegades s'hi senten".
La mare del Pol es pregunta què passarà quan li donin l'alta al seu fill i hagi de tornar a Andorra. Es pregunta quins recursos hi ha al país per fer aquest seguiment. Per la seva banda, el Pol apel·la a la necessitat d'invertir més recursos i prioritzar la salut mental perquè "és un problema greu que no s'està tractant com és degut".
Informa: Laura Cugat
Imatges: Nil Forcada-Andreij Cristancho-Sergi Linares-Ricard Tenza-Albert Refart
Grafisme: Marta Pons
Comparteix:
