El CDI servirà perquè les empreses i els autònoms que presten serveis a l’Estat espanyol no hagin de pagar impostos que ja paguen a Andorra, és a dir, que no tinguin una doble imposició. I viceversa amb les empreses espanyoles que operen al Principat. Tot plegat ha de facilitar i promocionar les inversions exteriors i afavorir la competència de les empreses nacionals a l’estranger.
Així, per exemple, una empresa que presti servei a Espanya pagaria l'impost de societats d´Andorra, amb un tipus del 10%, en lloc del 28% que es paga a Espanya. Sense el conveni, hauria de pagar aquest impost a tots dos estats. També resoldrà el problema dels pensionistes de la CASS que ja no resideixen a Andorra i als quals se´ls feia una doble retenció. Finalment, el text no inclou cap obligació ni cap data per a la introducció de l´intercanvi automàtic de dades fiscals. Sí que suposa una evolució de l´actual conveni d´intercanvi sota demanda.
El CDI amplia la quantitat d´informació que es podrà demanar. D´altra banda, tots dos governs han deixat clar que sense l´IRPF vigent a Andorra hagués estat pràcticament impossible signar un CDI. Les negociacions es van començar a preparar el desembre del 2013, amb una trobada a Madrid entre el ministre de Finances, Jordi Cinca, i el d´Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro. Però no va ser fins al setembre d'enguany que el dossier es va impulsar definitivament, amb la trobada que van tenir a la Moncloa el cap de Govern, Antoni Martí, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Tres mesos més tard, es tancava el text. Ho anunciava en roda de premsa el mateix cap de Govern, que també va explicar que s´aprofitaria la visita oficial espanyola per signar el conveni.
Informa: Andrés González-Nandín
Comparteix:
